Vaig anar a una prèvia de l’obra Els criminals de Ferdinand Bruckner que s’estrenava al TNC en una versió de Jordi Prat i Coll.
Ferdinand Bruckner va deixar escrites algunes informacions de com volia que es representés la història d’Els criminals, algunes idees de la música que podia acompanyar l’espectacle o referències a artistes i estils que podien servir per a la posada en escena. Part d’aquest material ha servit d’inspiració a l’equip artístic en tot el disseny de l’espectacle.
Malauradament vaig marxar a la mitja part. No vaig connectar gens amb la proposta tan avantguardista d’en Jordi Prat. Em sap greu perquè tot el que li he vist fins ara m’ha agradat molt.
De totes maneres haig de dir que la posada en escena la vaig trobar sensacional. L’escenografia de Laura Clos (Closca) em va agradar molt.
La música en directe també és una de les coses que més em va agradar d’aquest muntatge. Un trio de jazz en directe.
Pel què fa a la interpretació, tot i que tot l’equip d’actors és extraordinari, no he entrat gens amb algunes de les interpretacions que fan alguns actors dels seus personatges. En l’àmbit interpretatiu, he trobat molta desigualtat entre els actors. La vocalització i interpretació d’alguns d’ells no ha sigut bona. Literalment, a alguns d’ells no se’ls sentia ni entenia.
Pot ser que el cansament acumulat no m’hagi deixat veure més enllà de la veritable essència d’aquest muntatge. Llàstima.