No és la primera vegada que una conversa entre dos personatges famosos, amb un cert lligam entre ells, es porta a escena. Alguns exemples són: ElPapa d‘Anthony McCarten (2022 al Teatre Akadèmia), Un Concert a la Casa Blanca de Jordi Roigé (2023 al Teatre Gaudí), Mozart vs Salieri de José Maria Roca (2016 al Teatre Versus) o Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, de Jean Marboeuf (2019 al Teatre Akadèmia) són alguns exemples d’obres de teatre, que han escenificat una conversa, real o fictícia, entre dos personatges amb un cert lligam.
A Els Buonaparte, una obra escrita per Ramon Madaula, s’ha portat a escena la trobada que hi va haver entre dos homes que, en aquells moments, eren uns dels més poderosos del món, els germans Napoleó i Josep Bonaparte, el primer emperador dels francesos i l’altre rei d’Espanya i de les Índies. La trobada, que va ser el 5 de novembre de 1808 en una casa pairal als afores de Vitòria, és del tot certa, però el que es van dir forma part de l’imaginari d’en Madaula.
Tot comença a partir de quan Napoleó s’assabenta de la fugida del seu germà, Josep Bonaparte de Madrid, i decideix viatja de París a Vitòria per exigir-li el seu retorn immediat a Madrid.
El que comença sent una reunió de caràcter polític, es converteix en una conversa més personal. Una conversa entre germans. L’idealisme més pur barrejat amb la fragilitat més humana.
La peça està molt ben dirigida per la Sílvia Munt.
La posada en escena, les projeccions, el vestuari… tot està pensat al detall.
Els actors que interpreten els tres personatges que surten a l’obra són en Pau Roca (Napoleó), en David Bagès (Josep) i l’Oriol Guinart (Rustam, el mameluc de Napoleó).
No cal dir, que tots tres estan magnífics en llurs papers. De fet, vaig triar d’anar a veure aquesta obra perquè l’Oriol Guinart era un dels actors que hi sortia. M’encanta aquell punt còmic-irònic d’aquest actor. També haig de dir que em va agradar molt com en Pau Roca treballa el seu paper. Ara, en David Bagès és qui s’emporta tots els meus reconeixements; és un crac, tant és el paper que interpreti, sempre ho clava.
Els Buonaparte parla de les relacions i sentiments ambivalents que hi ha entre germans.
En aquesta peça veurem la gelosia, les enveges, el ressentiment, els complexos fraternals, les inseguretats personals, l’idealisme, la fragilitat, l’estimació, els desitjos, les carències i necessitats de cadascun d’ells. Veurem els conflictes i disputes provocades per la necessitat de sentir-se estimats i valorats.
L’heu d’anar a veure perquè és una obra divertida, entretinguda. Una proposta teatral que funciona i de la que tothom en surt content.
Aquesta representació la vaig anar a veure al Teatre La Sala d’Argentona
