El rei borni: Valentia, consciència i humor

El rei borni
13/10/2013

El gran pas de la dramatúrgia catalana dels darrers anys ha consistit, més enllà de la qualitat dels seus textos, en ambientar les seves històries a entorns reals (com la ciutat de Barcelona), amb personatges extrets de la quotidianitat i problemàtiques concretes i actuals. Lluny queden aquelles obres on HOME 1 discutia amb HOME 2 en un espai neutre sobre la mort, el destí, el sexe, Déu i l’ésser humà. Influenciada pel teatre de Jordi Galceran, El rei borni és una comèdia negra sobre un policia antiavalots que, per casualitat, es troba sopant a casa seva amb el manifestant a qui, dies abans, va buidar un ull amb una pilota de goma. Aquest nou èxit de la Sala Flyhard (i ja en van uns quants) és una aposta valenta sobre un tema espinós amb un ritme excel·lent i un text ple de sorpreses. L’austera posada en escena que proposa en Marc Crehuet (autor i director) despulla l’escena de tot allò superflu per centrar-se en els personatges i els seus conflictes. La proposta oscil·la sense despentinar-se entre el drama més emotiu, la reivindicació social i el vodevil fent, a més, del conjunt un tret directe a la consciència de l’espectador. En definitiva, és una invitació a obrir els ulls basada en l’entreteniment i la reflexió d’una intel·ligència poc habitual i cada cop  més necessària avui en dia.

← Volver a El rei borni