És perillós veure la llum al final de la claveguera.

Quan de petit veia els caçadors fent de les seves vora casa, el pare em deia que l’home era l’únic animal que matava pel plaer de matar. Per fer que les rates, que no maten rates, les acabin matant i sense motiu aparent, només cal humanitzar-les. Bolaño se’n surt prou bé i Rigola se’n aprofita. El text original està escrit en primera persona. La dramatúrgia intenta evitar que es converteixi en un monòleg i fa que algunes referències a tercers en el text original, acabin convertint-se en rèpliques. No sé si calia. Tot i així, no poden evitar (ni ho volen, per això posen micròfons davant dels actors) un protagonisme de la veu narrativa en detriment de l’acció, que és pràcticament nul·la. Joan Carreras porta el pes de la funció, narrant de cap a peus el relat de Bolaño sense deixar-se una coma. A Andreu Benito li toca fer el paper d’espàrring, canviant de personatge quan toca i impostant la veu per marcar les diferencies. Tampoc sé si calia. Un thriller a les clavegueres, que manté la atenció del públic durant 55 minuts. El tàndem Rigola-Carreras torna a funcionar. No se la perdin.