El perro del hortelano, dirigida per Paco Mir (membre del conegut trio còmic El Tricicle i que no podem deixar d’indicar-ho per situar a la gent), és una versió fresca i entretinguda del clàssic de Lope de Vega. Aquesta obra de teatre, que és una de les més representatives del Segle d’Or espanyol, ha estat adaptada per Mir amb un estil més lleuger i humorístic, sense perdre l’essència de la comèdia original.
Els actors fan una interpretació àgil, amb un gran domini del ritme còmic. La dicció és clara i ben treballada, permetent al públic connectar amb el llenguatge del segle XVII, però amb una actualització subtil que fa l’obra més accessible a l’espectador modern.
El treball corporal dels intèrprets també destaca, amb moviments precisos i expressius que reforcen l’humor visual, molt a l’estil d’El Tricicle, i que aporten dinamisme a l’escena.
Tot i ser una comèdia clàssica, la direcció de Paco Mir aconsegueix que l’obra mantingui una frescor actual, apropant el públic a la complexitat emocional dels protagonistes amb un toc lleuger i ple d’ironia.
La recepció del públic ha estat molt positiva. Les rialles són constants al llarg de la funció, demostrant que la barreja d’humor físic i verbal ha arribat molt bé als espectadors. No perdem l’essència de l’humor del Tricicle i afegim l’humor verbal que no teniem en els seus espectacles. Tot i això, personalment no m’ha acabat de convèncer.
En resum, és una obra que connecta +amb aquells que busquen un espectacle divertit i ple de vida. Per com he vist a la platea, espero que funcioni de nou en el seu pas aquest octubre/novembre
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç
