Ahir sabíem que anàvem a veure una proposta pensada i creada en exclusiva per ser interpretada pel seu protagonista, en Joan Pera. Sabíem que anàvem a veure una comèdia popular amb un esquema televisiu, estructurada en capítols. Sabíem que era una proposta llarga, de més de dues hores i mitja de durada. Tot Aixó ho sabíem, però confiàvem en el fet que ens ho passaríem bé i riuríem una estona.
I si, però no, vam riure a estones, ens ho vam passar bé a estones, … però sincerament ens hem trobat amb un argument poc treballat, molt lineal i exagerat en excés, i sobretot totalment previsible gairebé des de l’inici … i per acabar de rematar-ho, amb una durada excessiva, amb un guió allargassat (fins a 5 capítols), sense cap necessitat.
Resumint … ens va decebre molt, moltíssim … malgrat la gran actuació i professionalitat de Joan Pere; hem de reconèixer que teníem realment ganes de què l’espectacle arribes a la seva fi.
Escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt, i dirigida per en Joel Joan, és una típica comèdia d’embolics esbojarrada, feta a la mida del seu protagonista, un empresari català, en Francesc Ramon Pujols Pinyol, propietari de l’empresa de galetes Pujols-Pinyol, un magnífic Joan Pera. Un actor que gaudeix de valent dalt l’escenari, i que ens mostra la seva gran capacitat de comunicació i la seva inqüestionable proximitat.
En Francesc Ramon està il·lusionat amb el casament de la seva única filla, la Meritxell (Anna Carreño) amb el Bernat (Oriol Casals), un noi com cal, el gendre ideal.
Ha organitzat un gran casament, convidant més de 600 persones, ha contractat una orquestra, una companyia de circ, una empresa de pirotècnia, ….. Però, el dia abans del casament descobreix qui va ser la mare del seu futur gendre … i si resulta que els nuvis són també germans?
Una encertada escenografia de Marc Salicrú i Mercè Lucchetti que ens situa a l’ostentós interior de l’habitatge dels Pujols Pinyol, una enorme sala, dos pisos, portes, sortida al jardí, … elements que afavoreixen sense dubtes al desenvolupament de la comèdia.
EL PARE DE LA NÚVIA (… i potser del nuvi, com de fet anuncia el fulletó que reparteixen a l’entrada), és una comèdia amb un punt esbojarrat on destaquem per no creïbles i per la seva «estrafolàrietat», els papers assignats a la mare (Maife Gil), potser el personatge pitjor tractat de la comèdia, … i el del primer nuvi de la «nena» (Marc Rius); tampoc estan massa ben resolts els papers del modista, missatger i regidor que interpreta Sergi Vallès.
Paper important i destacat, de fet és el coprotagonista de la proposta, el que interpreta Pep Sais, la mà dreta i confident d’en Francesc Ramon que en tot moment ens mostra el seu punt d’ironia envers el comportament del «pater familia». Ell sap avançar-se als problemes i és capaç de transmetre la seguretat i la tranquil·litat que li manquen al seu cap.
Una comèdia, a la fi, pensada pels incondicionals d’en Joan Pera, que riuen sorollosament els seus gags, i comenten la jugada en veu alta com si estiguessin al menjador de casa seva. Com hem dit al començament, a nosaltres ens ha decebut enormement, potser perquè esperàvem molt més d’aquesta proposta; malgrat que la comèdia té un ritme fluid, se’ns va fer llarga…. massa llarga i interminable.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ