“El Fingidor” és un muntatge pluridisciplinari basat en la vida i obra d’un dels grans poetes del S.XX, Fernando Pessoa.
És una proposta que va més enllà del teatre documental. Es tracta d’un espectacle molt més complert que parteix amb la narrativa com a base, i que es complementa amb diversos llenguatges escènics, com el circ, l’audiovisual, el cant, la música en directe i la interpretació.
L’actor i director Pep Tosar, creador juntament amb Evelyn Arévalo d’aquest espectacle, interpreta i posa veu al poeta, de la mateixa manera que ho va fer amb Lorca en el seu anterior espectacle. De fet Tosar segueix la mateixa fórmula que en el seu anterior muntatge “Federico García”.
El recitar de textos és un dels nuclis fonamentals d’aquest muntatge. Tosar recita al llarg de l’espectacle una selecció de textos procedents principalment de l’obra poètica de Pessoa , de les cartes de alguns dels seus familiars i amics, i de alguns textos bibliogràfics.
De la mateixa manera que els textos són el fil conductor de l’espectacle, les projeccions de les entrevistes de gent propera a Pessoa, s’utilitzen com a eix dramàtic i motor narratiu. Aquestes gravacions es complementen amb imatges de documentals d’època, amb fotografies personals del poeta i amb imatges d’alguns productes, llocs i monuments arquitectónics característics de Lisboa, lloc on va néixer el poeta.
Pel que fa la part musical, compta amb la magnífica veu de Joana Gomila acompanyada de la pianista Elisabet Raspall, que ens ofereixen una gran varietat de temes, que van de la música melòdica americana passant per cançons portugueses, fins hi tot hem pogut escoltar un melancòlic i nostàlgic fado.
La companyia Hotel Iocandi ha estat l’ecarregada d’aportar la part visual i poètica de l’espectacle. Es tracta d’una jove companyia de circ nascuda entre Barcelona i Mallorca, formada Tomeu Amer, Griselda Juncà i Joana Gomila, que ens han fet gaudir amb alguns números d’acrobàcia aèria i escala lliure.
Les representacions escèniques pel que fa a la interpretació del personatge, de vegades són interpretats pels diferents artistes del espectacle, tot i que la seva funció principal sigui un altre. És a dir, Pessoa serà interpretat en algunes escenes per Tosar i en altres per Tomeu Amer (equilibrista, funambuliste), i Griselda Juncà, que a part de fer els números de trapezi també interpreta a Maria Magdalena Pinheiro Nogueira, la mare de Pessoa i a Ofèlia de Queiros, el gran amor del poeta. Pep Tosar narra, interpreta i fins hi tot fa els cors d’algun dels temes musicals.
Per mi aquest espectacle ha suposat el descobriment d’una persona avançada al seu temps. Fins hi tot m’atreviria a dir que va ser una persona d’altes capacitats, ja que va ser capaç de crear innumerables composicions poètiques mitjançant els seus més de cent i pico heterònims. De fet el primer heterònim, el de Cjevalier de Pas se’l va inventar quan tenia sis anys. Però els més coneguts, i dels que ens en parla Tosar en el seu espectacle, van ser Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis. El mateix Fernando Pessoa explicava que aquests heterònims eren desdoblaments de la seva personalitat, independentment a la seva persona.
Pessoa va morir als 47 anys d’edat, tot i així va deixà escrits més cint mil poemes, que us animo a llegir. Qui és capaç d’això si no s’és un geni?
Pessoa va ser un incomprès, la fama li va arribar després de morir, de la mateixa manera que a molt altres genis que avui en dia admirem profundament.
Tan sols tres dies programat dins el Festival Grec. Espero que aquest espectacle tingui continuïtat i en pugueu gaudir d’ell de la mateixa manera que ho he fet jo.
