Fa dies que tinc pendent d’escriure la meva recomanació d’aquest muntatge; en part em sap greu perquè penso que és un dels millors muntatges teatrals que he vist últimament, però com les entrades estan del tot exhaurides, em dono per excusada.
De totes maneres tornarà a programar-se; tot i que pel que he escoltat, ho interpretaran uns altres actors. Llàstima, perquè una de les millors coses que té aquesta adaptació, a banda del text, la posada en escena i la direcció, és l’equip artístic. Un equip artístic brutal. Enric Auquer, Guillem Balart, David Climent, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Vicenta Ndongo i Xavi Sáez. Tots ells, tret d’Auquer, interpreten més d’un personatge durant l’obra.
TOTS estan EXTRAORDINARIS. Però dins dels extraordinaris (opinió personal) estan els superextraordinaris, com Guillem Balart, Raquel Ferri i David Climent, i un fora de sèrie, brutal, fascinant, immens i incommensurable Enric Auquer, que amb aquesta interpretació, la de l’arribista Fernando Atienza, s’ha guanyat la meva més absoluta admiració.
El que fa l’Enric Auquer és únic, estratosfèric, prodigiós, històric. LITERALMENT, ho dona tot dalt de l’escenari. És tan bon actor, que és capaç, amb tan sols la paraula i la interpretació, de construir les imatges del text en un escenari sense a penes escenografia.
El día del Watusi és una adaptació d’Iván Morales de la novel·la homònima de Francisco Casavella, Premi Nadal 2008. Es va publicar en tres entregues per decisió de l’editor Claudio López de Lamadrid, tot i que l’autor l’havia concebut com un sol llibre de més de mil pàgines.
Es tracta d’una trilogia publicada per separat entre 2002 i 2003, composta per Los juegos feroces, Viento y joyas i El idioma imposible que parla sobre la Transició espanyola i de la relació d’amor-odi entre els ciutadans que la van viure.
Iván Morales ha construït aquest muntatge en tres actes o episodis. Perquè us en feu una idea, és com haver anat al teatre a veure tres obres de teatre seguides, o com en diem els teatreros «un triplet». Però, tot i que la durada de l’espectacle és llarga, una primera part 1 h 20′ amb una pausa de 15′, una segona part de 1 h 25′ amb una pausa de 15′ i una tercera part d’1 h 05′, no es fa per res gens pesada.
El día del Watusi narra les aventures de Fernando Atienza, un jove arribista que creix en les xaboles de Montjuïc i descobreix, les diferents cares de la Barcelona del tardofranquisme i la Transició; un personatge a través del qual viatgem des de les acaballes del franquisme fins a la Barcelona olímpica del 92. El dia que li canvia la vida és el 15 d’agost del 1971, quan veu un cadàver per primera vegada. L’anomenat ‘Dia del Watusi’.
En la seva novel·la Casavella parla sense embuts de la lluita de classes. Casavella construeix un retrat de l’ambient d’una ciutat silenciada, la de les barraques, la de les barriades conflictives, la de la droga, la prostitució, la violència, les bandes, els mites i els personatges conflictius.
Es tracta d’un muntatge extremadament teatral, amb música en directe.
La música és essencial en aquest muntatge, és un dels elements protagonistes. Dirigida per Jordi Busquets, la música està present constantment, ja sigui per acompanyar emocionalment als personatges, per definir el mateix artefacte escènic, per aportar ritme, per convertir el ritual teatral en una festa, o fins i tot per ajudar a aprofundir en la dimensió més religiosa del viatge dels personatges.
El text és meravellós, els actors extraordinaris, la posada en escena molt original i la direcció d’Iván Morales precisa i del tot encertada. S’ha de reconèixer que l’Ivan Morales és un crac, ja que ha sabut extreure tot el potencial de la novel·la de Francisco Casavella i el de tots els actors que hi surten a escena.
El día del Watusi és una festa escènica sobre la Barcelona dels últims trenta anys del segle xx que fa entendre millor la ciutat d’avui.
Imprescindible!