“El despertar de la primavera” d’Spring Awakening, és un musical pop rock basat en l’obra de Frank Wedekind (1890) amb llibret i lletres d’Steven Sater i música de Duncan Sheik. La versió que podeu veure al Teatre Gaudí és l’adaptació catalana que ha David Pintó ha fet d’aquest exitós musical de Broadway.
Raons per les quals no us heu de perdre aquest musical:
–L’espai escènic ocupa tota la sala del teatre. Les parets negres són plenes de paraules i frases escrites amb guix, de seguida ens adonem que estem en una aula d’estudis durant l’època adolescent. En front un mirall de peu a un costa i a l’altre l’orquestra.
Uns caixons negres són tot el material escènic que ha triat Jordi Bulbena per l’escenografia. Uns caixons multifuncionals amb el que els actors construiran i desconstruiran els diferents espais de la representació (l’escola, el bany, un cementiri, un Bosch,…), i objectes ( cadires, tombes,…)
–El vestuari ens situa de seguida en el moment i època en la que transcorre l’acció, principis del segle XX.
–Sota la magnífica direcció de Marc Vilavella podeu veure 13 joves actors donant-ho tot dalt l’escenari (ballen, canten i interpreten). Els acompañen dos actors més veterans, en Mingo Ràfols i la Roser Batalla, que interpreten als diversos personatges adults que surten al llarg de l’obra, així els podem veure fent de pares, mestres, metge, mossèn,…
–Les coreografies de seguida us adonareu que porten la firma de l’Ariadna Peya. Plenes de ritme. Tots a una. Espectacular!!!
–Música en directe!!! Set músics excepcionals, sota la direcció musical de Gustavo Llull, ens han tocat unes divuit cançons. Tot un luxe i un privilegi tal i com està el panorama cultural en aquests moments.
La música és extraordinària, l’orquestra toca de meravella i el millor de tot no es repeteix aquella tonada “típica fàcilona” (recurs molt utilitzat en altres musicals).
Hi ha un tema que no para de sonar dins del meu cap: «L’has ben cagat”.
La cançó grupal “La Primavera” m’ha posat la pell de gallina. Escoltar-los a tots cantar a la mateixa hora i en diferents tonalitats ha estat…Brutal!!!
–Felicitats a l’Albert Giner, tècnic d’il·luminació, per posar aquell punt de llum precís i necessari en tot l’espectacle.
Ignorància, corrupció, educació, salut i pobresa són els medis de manipulació més utilitzats des de fa segles pels poderosos, governants i líders religiosos. Sota el seu poder, s’aprofiten de la ignorància, el desconeixement i la falta de informació de la gent, per ensenyar-lis a tenir por a determinats mites i fenòmens. Una societat ignorant es estable i fàcilment manejable. La ignorància és la millor manera de tenir a les masses controlades.
Moltes vegades la ignorància o l’engany pot derivar en l’autodestrucció provocada per l’angoixa i la inseguretat. La nostra moral es debilita sobretot quan apareix la lluita interior entre els nostres instints innats i els adquirits mitjançant la societat.
El despertar de la primavera és aquell instant en que tot esclata, aquell moment on tot comença a ser qüestionable. Hi ha canvis físics i psicològics, apareixen noves inquietuds, preguntes que necessiten respostes. És experimentació.
El despertar de la primavera ens mostra a través dels seus protagonistes, les conseqüències de la desinformació sexual, i s’aborden temes com l’embaràs, l’avortament, els abusos sexuals, la masturbació, la repressió, la bogeria, el suïcidi, els reformatoris, l’homosexualitat i la incomprensió.
****1/2