EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening), és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. És un musical que ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena a l’Off de Broadway l’any 2006. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals.
És l’any 1891, a Alemanya, en un món en el qual els adults són els qui controlen tot. Un grup d’adolescents d’un petit poble s’enfronta a algunes de les grans preguntes que marquen l’adolescència: el sexe, el suïcidi, els misteris de la pubertat i la interminable sèrie de qüestionaments que comencen a aflorar. La història de com intenten trobar les respostes, mentre intenten continuar amb les seves vides dins del col·legi, i dins d’un món extremadament hostil davant tots aquells que s’atreveixen a posar a prova els seus valors.
L’espectacle conté 19 números musicals i està dirigit per Marc Vilavella, amb coreografia d’Ariadna Peya i direcció musical de Gustavo Llull. A escena 7 músics interpreten la música en directe. La versió catalana és de David Pintó; s’ha revisat i adaptat la versió original reduint la seva durada original de 3 hores a les 2 que dura aquesta proposta presentada al Teatre Gaudí.
Una proposta fresca i engrescadora amb una entrega absoluta de tots els nois i noies, ja que molts d’ells veuen en aquest espectacle una oportunitat de sortir de l’anonimat. Malgrat alguns problemes de so, no imputables en absolut als actors (en determinats moments donaven les veus amb eco, i en d’altres no els podíem escoltar bé) i que suposem que es corregiran en els pròxims dies, ens ha agradat força la posada en escena d’aquest espectacle.
Un Musical de qualitat, fet gairebé de forma artesanal, sense gaire pressupost ni mitjans, representat en català i en un teatre petit de la nostra ciutat, que aposta per posar en escena aquesta proposta ni més ni menys que amb 15 actors i 7 músics interpretant la música en directe ….. crec que no calen més paraules. Creiem que de totes, totes, aquesta mena de propostes se li han de donar suport.
El contrast de la manera de fer amb les franquícies que ens arriben dels grans musicals, és brutal en tots els sentits, sense comptar que en aquelles propostes escèniques els nostres actors queden exclosos i els músics han desaparegut…. i ja ni comentem la política de preus.
Si desitgeu llegir l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ