Pot ser molts de vosaltres pensareu…com és que una malalta del teatre com jo , va una mica tard en recomanar aquest espectacle, quan ja fa un any que es va estrenar… Dons bé, primer de tot, quan van sortir a la venda les entrades es van exhaurir de seguida (no vaig ser a temps de comprar-les). Unes setmanes més tard es van alliberar unes quantes entrades. Aquest cop sí vaig tenir la sort de comprar-les (a l’endemà mateix, tornaven a estar exhaurides).Vaig pensar quina sort!!!, de què me la perdo.
Estava entusiasmada, així que:
-Em vaig llegir el llibre. Dit de pas: us el recomano. A part de ser de lectura fàcil, et fa comprendre una realitat sovint ignorada: com és de difícil la convivència dels nens autistes amb els seus familiars i el seu entorn.
-El vaig estar comentant amb en Jaume Ventura (tècnic de llum d’aquest muntatge) al que tinc la sort de conèixer. Va ser ell qui em va comentar, que en Julio Manrique tenia molt clar que el paper de Christopher l’havia de representar en Pol López, no podia ser un altre.
-Em vaig informar sobre la malaltia d’Asperger i l’autisme.
Estava molt emocionada!!!, havia arribat el gran dia,finalment veuria aquesta obra de la que tothom en parlava com el gran èxit imprescindible de la temporada.
Als deu minuts de començar l’obra ens diuen que no es pot representar ( problemes tècnics impossibles d’arreglar en pocs minuts). L’obra quedava cancel·lada…No m’ho podia creure. Era el penúltim dia de representació, amb entrades exhaurides, i del tot impossible encabir-nos l’endemà a l’última funció de la temporada.
Solució: retornada dels diners de l’entrada, i invitacions per l’estrena de la temporada de l’any vinent. Un any !!!
Dons ja ha passat un any, i he tingut la gran sort de poder gaudir d’aquesta magnífica adaptació que fa Simon Stephens de la novel.la “ The Curious Incident of the Dog in the Night-time” de Mark Haddon.
Què us puc dir que no hagin dit els meus companys.
Des del primer minut l’obra ja em va enganxar.
El text és extraordinari. L’autor, Mark Haddon ,a més de novel·lista, era professor d’educació especial i treballava amb nens i adolescents amb diferents trastorns, però especialment l’autisme. La traducció és de la Cristina Genebat.
La feina de direcció que fa en Julio Manrique és brillant, començant per l’espai escènic, la posada en escena, l’escenografia de Lluch Castells, fins la música del gran Marco Mezquida , la il·luminació de Jaume Ventura i les interpretacions (Pol López, Mireia Aixalà, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Marta Marco, Norbert Martínez i Xavier Ricart),…en definitiva, tot, absolutament tot, és brillant. Tot està tan ben estudiat i treballat, que el públic creiem en tot moment el que estem veient.
Tots els actors ho fan genial, però m’agradaria destacar la feina en concret de tres d’ells. L’Ivan Benet fantàstic en el paper d’Ed (el pare). Una excel·lent Marta Marco ( Siobhan). I un Pol López espectacular en el paper de Cristopher, un nen amb un grau lleu d’autisme, protagonista i narrador de la història. Pol López ens torna a demostrar un cop més, la seva gran capacitat d’interpretació. Sigui quin sigui el seu paper, té la capacitat de fer-nos creure sempre el que estem veiem.
Per últim m’agradaria felicitar la magnífica feina de Damien Bazin per l’espai sonor, i a l’Orfila pel disseny de vídeo; tots dos merescudament premiats pels Premis de la Crítica 2015.
En definitiva, si encara sou un d’aquells que no l’heu vista, correu a treure entrades!!!
A mi m’ha fet posar dempeus i aplaudir entusiasmada.
Absolutament magnífica i del tot imprescindible.