Un bon treball interpretatiu de Roger Batalla i una posada en escena amb violí. Un violí que se’t clava al cervell i que fa que al públic se li encomani la bogeria del protagonista. L’obra només dura 55 minuts. Ho tenen calculat. Un minut més i el públic acaba confessant el crim. Per contra, alliberen la tensió acumulada aplaudint amb ganes i de tot cor. Els que tenim una edat hem recordat, en blanc i negre, la versió que van fer a les enyorades Historias para no dormir de TVE i que van titular El último reloj. (Manuel Galiana i Narciso Ibáñez Menta). A la Sala Atrium la poden veure en color.
¡Enlace copiado!