Reflexionem…

El bon pare

El bon pare
26/07/2016

Que difícil és ser pares !!! Et creus que ho estàs fent millor que ningú, fins hi tot millor que els teus pares, i al final te’n adones que l’ofici de la paternitat és realment molt complicat.

Mireu , dons a mi m’ha agradat molt el plantejament que fa en David Plana sobre l’assumpte de la paternitat. És un zasca!!! en tota la cara a aquells que es pensen que ho estan fent millor que ningú, i s’omplen la boca dient: “el meu fill no”.

En definitiva això és el que li passa a en Roger Denís (Lluís Soler), l’alcalde d’una petita ciutat, que viu en un loft de disseny en una de les millors zones de la ciutat. Es creu que ho sap tot de la seva filla, i que és un bon pare. Modern, tolerant, comprensiu. Però… ben aviat descobrirà que rés, és el que pensava, i que al final el més bo pot arribar a ser el més enganyat.

El bon pare és una reflexió sobre algú que ha viscut absent dels fets més rellevants que han afectat la seva pròpia família.

Amb un text senzill, entenedor i proper a tot tipus de públic.

Les actuacions de tots quatre actors… desiguals. Unes millors que altres,… moments creïbles, d’altres exagerats i altres gens creïbles. Penseu que estem davant d’una comèdia i com a tal el que es pretén és fer-nos riure i passar una bona estona.

 

Jo m’ho vaig passar d’allò més be, i el públic, tret d’algun espectador que no va ni tan sols aplaudir, també.

← Volver a El bon pare

¡Enlace copiado!