No tot si val per tal de fer riure

El bon pare

El bon pare
25/07/2016

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb «La dona incompleta» (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.
Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

I comença bé, l’obra en la primera mitja hora ens ha arrancat algun somriure i ens ha fet pensar que gaudiríem, però ha estat un miratge perquè ha començat a derivar cap a l’exageració desmesurada i l’absurd. Creiem que a David Plana, a partir de la meitat de la representació el text se li ha anat de les mans i des d’aleshores cap de les interpretacions és creïble, malgrat que els actors no han intentat.

Salvem l’escenografia i les interpretacions, sobretot en la primera part de l’obra; alguns desajustos en la posada en escena: on està l’habitació de l’Ada, a dalt o a baix??… La Fanny guarda roba personal en una casa que ni tan sols coneixia??

No podem recomanar una proposta basada en un text poc treballat, que podria haver anat molt més enllà amb el tema de la «paternitat sense escola», que a tots els que som pares o mares ens toca de prop.

Una proposta desigual i per nosaltres fallida. Llàstima.

Si voleu veure la crònica sencera, només heu de clicar AQUÍ

 

← Volver a El bon pare

¡Enlace copiado!