Aquesta versió de Sixto Paz, sobre la peculiar biografia de l’escriptor francès Romain Gary, va ser estrenada a Temporada Alta. Una ficció nascuda de fets i persones reals. L’obra, escrita per Jan Vilanova, està dirigida per Pau Roca.
L’escriptor lituà d’origen jueu Romain Gary (1914-1980) va crear un dels majors fraus de la literatura francesa: Émile Ajar. Ell es troba en plena maduresa intel·lectual, és un escriptor consagrat que ha guanyat el premi Goncourt però està fart que les seves obres es rebin amb una certa indiferència. Decideix crear un pseudònim per continuar publicant i es manté inicialment a l’ombra, és un misteri per tots i es comença a dubtar que sigui real. Gary convenç el seu nebot, Paul Pavlowitch, d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Ajar. Durant sis anys el nebot va encarnar el seu alter ego i va acabar guanyant un premi Goncourt.
Victor Pi realitza una extraordinària interpretació de l’escriptor secundat per Pau Roca en el paper del nebot.
Les dones van jugar un paper molt important en la vida d’aquest escriptor, d’una banda la seva mare, que el va criar sola, i que ja de petit l’anava imbuint amb la idea que seria el millor escriptor de tots els temps. Una relació mare-fill feta d’amor i exigència.
Patricia Bargalló interpreta el doble paper de mare i de dona. Pepo Blasco encarna tres personatges diferents que estan al voltant del/s escriptor/s, és el seu editor, un periodista i un amic de la mare, que també en un moment donat interpreta el paper de dissenyador dels vestits que ven la mare.
L’escenografia és un espai molt diàfan i força buit, amb uns elements que són com capses de fusta amb llum interior, que ocupen l’espai escènic, una pantalla on anirem veiem imatges reals de l’escriptor i l’actriu que va ser la seva dona, i un gran mural on tots ells aniran escrivint, amb pintura blanca o vermella, paraules o frases relacionades amb el que estan dient. El vestuari dels actors també pintat.
Una posada en escena sorprenent que malgrat que al principi ens ha costat entrar, ens ha acabat atrapant.
Si desitgeu llegir la meva opinió sencera, només heu de clicar AQUÍ