«Dones valentes» és l’adaptació del llibre de la Txell Freixas, en la que ens presenten les diferentes històries de diferentes dones, mitjançant les preguntes i entrevistes de la Txell, representada per la Iria del Rio.
Els textos son desgarradors. La força del text és el que et fa intentar mantenir-te en alerta del que està passant. Malauradament però, no s’acaba de connectar ni d’empatitzar amb el que s’està explicant.
Considero que aquesta obra cau en el gran perill de voler parlar de coses que no van amb els/les creador/es. No hi ha essència. I tampoc queda clar el concepte. Es preté fer una obra documental o artística? Quina és la proposta? En quant l’escenografia, esteticament molt bonica però desaprofitada. A tot això afegir que alguns recursos m’han recordat a una altra obra que es va estrenar l’any passat al TNC ( els audios finals, la llum final que no s’apaga, la càmara gravant el terra i els desastres…).
Té coreografies interessants tot i que trenquen una mica els ritmes i desenfoquen el text. Igualment, em van semblar originals i donaven una mica de joc a la monotonia que en general es respira durant l’obra.
En general he vist una desconnexió entre el text i la proposta, sent un material molt fort al que li ha faltat essència. Perquè les creadores han sentit la necessitat de parlar d’aquest tema?
Les intèrprets bé, no hi ha cap dubte de que hi hagut una feina important radera. Hi ha moments en els que sents que el text va amb elles i això ho fa interessant.
Em sap molt de greu, però vam sortir amb la sensació de no haver acabat d’entrar dins l’atmosfera i la vida d’aquestes dones i de les seves realitats.