Aquesta proposta és la primera obra de la
companyia argentina Primo, de Buenos Aires, i està protagonitzada per la
Victoria Casellas, una actriu que
ens ha agradat molt per la seva versatilitat i capacitat de comunicació. Va ser estrenada en 2014 i ve precedida per un gran èxit a l'Argentina on porta girant tres anys.
Una noia desitja ser actriu i viu a casa dels seus pares, per tal d'aconseguir independitzar-se i lluitar per ser el que vol,
entra a treballar en un museu com a orientadora de sala, s'avorreix sobiranament i porta un diari a Twitter on explica el seu dia a dia. Vuit hores al dia on no té res a fer, ja que no pot parlar amb els visitants, únicament per recordar normes, no pot llegir, no pot mirar el mòbil, no pot seure ... en arribar a casa, esgotada, peus en aigua i sal i una dosi de xarxes socials.
Un tema a priori interessant pel que té de realista, de fet està basat en l'experiència viscuda per la mateixa actriu que va treballar un temps d'orientadora de sala en un museu, i nosaltres ho veiem a casa amb la nostra filla o amb els nostres nebots que
han de treballar en les feines que poden amb el desig de treballar algun dia en les feines que volen.
Malgrat la bona predisposició que teníem per aquest tema,
hi ha alguna cosa en aquesta proposta que no ens ha acabat d'omplir o no hem acabat de connectar; ens ha agradat el plantejament principal de la narració i
sobretot valorem molt el treball intens de l'actriu ... que es buida literalment a l'espai escènic...
...
però no lliguem en cap cas el paper dels dos ballarins en aquesta proposta, independentment de la seva bona actuació en les coreografies que poden veure; no entenem pas el canvi radical que suposa en el relat dels fets, la irrupciódels balls, per continuar després amb el mateix.
Volem entendre que vol representar els somnis o desitjos de la protagonista, però no hem acabat de connectar amb una proposta que podria haver arribat molt més enllà en els seus plantejaments inicials.
Per llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar
AQUÍ
Sempre m’ha interessat i agradat el teatre porteño i en veure que aquesta companyia argentina estava a La Badabadoc, no vaig dubtar a anar a veure-ho. Escrita per Mariano Clemente i Victòria Casellas i dirigida per Gonzalo Facundo López, ens parla d’una noia que la seva màxima aspiració és ser actriu i per aconseguir diners i emancipar-se dels seus pares es posa a treballar en un museu com a vigilant d’una de les sales. Com que hi té prohibit parlar, seure ni fer cap activitat, a la fitxa de marcar va anotant el seu dia a dia per passar-ho al seu compte de twiter. El text queda molt diluït sense tancar, suposo amb la intenció que cada espectador tregui les seves reflexions i que una d’elles és un problema molt actual, treballar en alguna cosa que no t’interessa. A mi m’ha deixat molt indiferent, esperava molt més. Tot el pes recau sobre l’actriu Victòria Casellas que fa una bona interpretació però que igual que al text, m’ha faltat aquesta força que caracteritza el teatre porteño. Al costat d’ella treballa l’actor Atilio Otero correcte, però és que el seu personatge té molt poca rellevància. Així mateix compta amb dos ballarins que amb bona nota fan costat a Casellas en les seves coreografies. Com he dit abans, esperava molt més.
Muy divertida y amena,victoria casellas genial actriz,le seguire de cerca¡¡¡animo wapa¡¡¡¡
De nuevo me sorprende y me atrapa Diario de una orientadora de sala.
excelente obra, brutal Victoria Casellas y elenco.
Enhorabuena Badabadoc por vuestra programación.
Dosis de ánimo para los amantes del teatro.
M
Cuando me entere de que este fin de semana había una compañía Argentina en la Badabadoc «la sala más guapa del barrio de gracia» y ahí estaba yo disfrutando de un lujo de interpretación y unos bailarines dejándolo todo en el escenario, no os contare nada! solo que vale la pena porque te hace reír y la vez pensar que todo se puede!! Gracias!!! he flipado literalmente para bien!!
La vi en Buenos Aires! Muy buen texto, unas interpretaciones excelentes, la recomiendo para todo el mundo pero sobre todo para las actrices que tienen que vivir de otra cosa…aveces es personaje que haces para para soportar ese trabajo te sirve para crear un personaje teatral tan de real;) Gracias por venir a Barcelona volveré a disfrutar de está hermosa obra!
La vi en Buenos Aires! Muy buen texto,una interpretación increíble la de Vicky la recomiendo para todo el mundo pero sobre todo para las actrices que tienen que vivir de otra cosa…y te das cuenta del personaje que haces para para soportar ese trabajo y ese mismo te sirve para crear un personaje teatral;)Gracias por venir a Barcelona volveré a disfrutar de está hermosa obra!
Excelente obra, no se la pierdan!