“Sóc dins, amb tu,
o fora quan tu em dons presència.
Sóc fora amb tu,
encara que tu no em vulguis, ni m’intueixis, ni em necessitis.
Però sóc amb tu.”
Amb aquest poema de Carme Canet i la cançó «Vilalta song» de la Laura Luceño dedicats a Albert Vilalta, comença “Des del desert”,un espectacle meravellós, emotiu i poètic, que em va atrapar des d’un principi.
20 de novembre de 2009, l’Albert Vilalta, en Roque Pascual i l’Alícia Gómez van ser segrestats mentre anaven al Senegal en una caravana solidària que havia de recórrer diversos països de l’Àfrica. L’Alícia va ser alliberada als tres mesos del seu segrest, en Roque i l’Albert van ser alliberats al cap de nou mesos, convertint-se en els segrestats que més temps havien passat en mans d’Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) a la regió desèrtica del Sahel.
La voluntat de lluita és innata en el ésser humà. Alguns saben gestionar-la i d’altres no, però hi és. Durant aquest temps, l’Albert Vilalta va escriure cartes, llistes, projectes i poemes. Aquests van ser els seus mecanismes per poder avançar i sobreviure. Somiar, imaginar, crear i recordar. Els seus escrits li van donar força i esperança per seguir endavant.
La Laura Luceño, una treballadora del Túnel del Cadí, del que l’Albert n’era director general, li va escriure una cançó: “Vilalta song”, on li expressava la seva alegria pel seu alliberament. Davant l’emoció que va sentir en escoltar aquella cançó, l’Albert va decidir entregar-li els seus poemes per tal que ella els hi poses musica.
“Diuen que al desert els dies passen lentament. Moltes hores plenes de mil sentiments”
L’actriu i periodista Carme Canet en assabentar-se de l’existència d’aquests poemes musicats, va proposar a l’Albert de portar-ho a escena. Finalment el 8 de novembre de 2018 es pot veure aquest projecte, sota el títol: “Des del desert”, en forma de lectura dramatitzada a la Sala Beckett, dins el cicle “Terrors de la ciutat. Escenari de conflictes i de por”. Amb totes les entrades exhaurides, no hi vaig tenir cap possibilitat d’anar-lo a veure.
“Dubto que ningú sàpiga el que has viscut”
Afortunadament però, hi ha projectes que creixen, i el que va començar com a una lectura dramatitzada, va i es converteix en un espectacle multidisciplinari. Un espectacle poètic i emotiu, on la paraula es transforma en un gran ventall de disciplines artístiques.
“Passen els dies com una lenta agonia. Hi ha algú que ho sap bé”
“Des del desert” és un recull de trenta poemes, 15 de llum i 15 de terror, que neixen a partir de la fe, la il·lusió i la confiança. Presentats en forma de dansa, música, veu, interpretació i projeccions. És la paraula i els dibuixos de l’Albert Vilalta, és la particular dramatúrgia i interpretació de Carme Canet, una actriu que ens sedueix i embolcalla amb la seva veu; és la dansa i les bellíssimes coreografies de l’Olga Lladó, una ballarina que ens parla i hipnotitza amb el moviment del seu cos; és la interpretació musical de Joan Esteve Mosquera (bateria), Nico Viso (baix), Èric Suets (guitarra elèctrica), Ferran Cullell (piano) i la dolça veu de la Laura Luceño (veu i guitarra acústica).
Espero i desitjo que algun teatre aposti per aquest meravellós espectacle. Sense cap mena de dubte nosaltres repetiríem !!!
Enhorabona!!!