DE STILLE KRACHT (La força oculta), és el tercer espectacle que veiem d’aquesta extraordinària Companyia de Teatre neerlandesa …. i tercera valoració que obté la màxima puntuació de 5 cargols voltaires.
En entrar a la Sala Fabià Puigserver, ens adonem que la quarta paret plena de columnes, ha estat de nou aixecada i ens deixa a la vista l’enorme escenari, aparentment buit d’escenografia, per deixar als 14 actors poder transitar sense entrebancs per la totalitat del seu espai. Al fons de l’escenari plou amb certa intensitat. Pocs elements afegits…. el principal a la dreta de l’espectador, un piano de cua arran de la pluja (encara en zona seca), la qual cosa ens fa patir, no sigui cas que es mulli (després veurem que gairebé el submergeixen dins d’unes quantes tones d’aigua).
La posada en escena compta amb elements que transformen l’acció en espectacular, projeccions de vídeos gegants en les tres partes visibles de l’escenari… i sobretot la utilització de l’element de l’aigua, que és un dels puntals més importants de l’espectacle… aigua en tots els formats, vapor que sort del terra, difusors de pluja en diferents intensitats, en forma de xàfecs, plugim, pluja de curta durada, i en alguns moments tempestes brutals acompanyades de vent, llamps i trons, que fan arribar l’aigua a les primeres files d’espectadors; tot per tal de mostrar d’amunt de l’escenari la magnitud dels «monzons» en aquella part del món. Confessem que mai havíem pogut veure una acció tan espectacular en un espai teatral.
Malgrat que a les xarxes socials i en algun blog, s’ha arribat a afirmar que aquesta producció l’únic realment extraordinari que té, és precisament aquesta espectacularitat en la utilització d’unes quantes tones d’aigua, la nostra visió és totalment diferent, ja que considerem que l’elecció del text i la història que ens expliquen aquesta vegada, paga molt la pena, ens la creiem, ens interessa i considerem que està molt ben explicada.
Però és que a més a més, considerem extraordinàries les interpretacions dels 8 actors principals de la companyia, que són realment per treure’s el barret. No entenem pas, a què es deu, que també s’ha comentat en alguns fòrums, que aquestes interpretacions les van trobar «massa fredes», perquè, cito literalment «No són actors llatins»; suposem que a partir d’una determinada filera del teatre és força difícil veure les mirades de desig sexual dels protagonistes, o el canvi d’expressions en els rostres dels actors; nosaltres per sort estàvem ben situats a la fila 5 i ens van meravellar les seves interpretacions, de la mateixa manera que quan veiem representacions al cinema del National Theatre de Londres, sense entendre massa l’anglès. Un altra cosa és que evidentment té la seva dificultat veure teatre subtitulat i en molts moments aquest fet faci que no puguis dedicar massa la mirada en les expressions dels actors.
Un altre 5 cargols del Blog Voltar i Voltar. Una representació que no oblidarem, en la resta de la nostra vida i que considerem el millor que hem vist aquesta temporada.
Si voleu veure la nostra valoració sencera, nomès heu de clicar AQUÍ.