Entre els processos de desromanització que els estudis i les expressions culturals i artístiques estant duent a terme els últims anys, potser el ballet no ha estat prou tractat, si més no, els textos dels ballets clàssics i els personatges femenins que els protagonitzen (una altra cosa és els rols de les ballarines en les companyies… que sí que ha format part del debat).
L’últim projecte del coreògraf i ballarí Guillem Mont de Palol, Danses romàntiques (que ja es va estrenar al Mercat a 2024) suposa un primer intent, a l’escena teatral barcelonina, d’acostar-se a Silphyde, Sherezade, Coppelia o Giselle amb perspectiva de gènere per preguntar-nos quina és la naturalesa d’aquests personatges i què és allò que els mou, allò que els sosté i el que, per tant, articula les històries de Delibes, Debussy, Txaikovski…
Danses romàntiques també és un ritual que ha de servir per a invocar les dones protagonistes dels ballets canònics, per fer aparèixer els seus espectres i prendre consciència que ha estat la mirada de l’home qui ha decidit el model i el motllo que ha de servir per conformar la imatge de la dona. Potser el camí és posar en evidència que tota la ficció està imbuïda de la perspectiva masculina interessada i assegurar-nos que quan ens apropem als clàssics puguem fer-ho essent coneixedors d’aquestes circumstàncies.
El muntatge de Mont de Palol i Dutor disposa els elements necessaris per a dur a terme el ritual d’invocació, convidant els espectadors a moure’s lliurement per l’espai i a participar en un ritu que acaba essent, també, un exorcisme. Danses romàntiques és divertit, audaç, apel·la a la necessitat que la relació entre les arts escèniques i el públic tingui a veure amb la llibertat, el coneixement i l’emoció.