Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en «Pèricles, Príncep de Tir«, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR.
Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions.
La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li la història de Pèricles.
Amb elles comença un joc de teatre dins del teatre. Ambdues desdoblen els seus personatges, la nena ploranera es convertirà en la Marina del conte, la filla de Pèricles, i la deessa Diana es transformarà en l’alcavota que regenta el bordell on anirà a parar la noia.
El text de Shakespeare és una metàfora sobre la vida, explicada com un viatge a través del mar. És també un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.
Andreu Gallén hi ha arranjat les cançons de Lluís Llach per convertir-les en atmosferes melòdiques que ens acompanyen en les aventures de Pèricles.
Un text que en alguns moments hem trobat massa endolcit, destacant la bondat sobre la maldat i que la prevalença de la primera és la que farà obtenir la felicitat en el futur. Un final inversemblant de conte de fades.
Amb escenes molt eixerides i altres que no tant, amb unes bones veus dels nou membres de la companyia que desenvolupen un gran treball musical i coreogràfic.
No podem dir el mateix de les interpretacions, ja que exceptuant les dels personatges principals, en alguns casos les hem trobat poc creïbles i fins i tot deficients a escala actoral. Donem per suposat que a mesura que es facin més representacions aquesta part de l’espectacle millorarà.
S’ha de reconèixer però que es tracta d’un repte difícil perquè entre els nou actors s’interpreten més de 30 personatges. Els intèrprets que donen vida a aquests personatges són Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana.
Ariadna Peya ens ha fet viure amb la dansa i el moviment, tots els viatges, naufragis, pèrdues i retrobaments d’una forma commovedora. Esplèndida la coreografia que en alguns moments es queda estàtica i reprodueix fotografies que evoquen les imatges dels naufragis de refugiats que hem vist una i mil vegades als telenotícies. Per nosaltres sense cap mena de dubte, la coreografia és l’aspecte més reeixit d’aquesta proposta.
Un espectacle que s’allunya del musical clàssic, integrant la dansa i la música d’una manera enlluernadora. El fet que les aventures de Pèricles tinguin lloc en l’àmbit de la Mediterrània ha portat a la companyia a oferir una peça que ajuda a fer una reflexió sobre els camps de refugiats, i la desesperació de les persones que hi viuen esperant una oportunitat per cercar un futur millor.
Unes projeccions s’intercalen de manera continuada al llarg de la representació jugant perfectament amb el moviment dels intèrprets i amb la magnífica il·luminació de David Bofarull.
MAREMAR una proposta que cal veure i on paraula, dansa i cançó s’uneixen per recordar-nos que encara hi pot haver esperança d’un món millor.
En acabar la representació i després de les esperades ovacions, el director Joan Lluís Bozzo, va voler donar un missatge a favor de la alliberació dels presos polítics que a nosaltres ens va arribar a emocionar.
Per veure la ressenya original, nomès cal clicar en aquest ENLLAÇ
