El musical que ha fet història
Dagoll Dagom va ser fundada l’any 1974 amb Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i des d‘Antaviana, estrenada el 78, ha estat un referent del teatre musical en català.
En són molts els muntatges que hem gaudit al llarg d’aquests anys. En el meu cas m’emporto en el record Nit de Sant Joan, Glups!!, El Mikado, Mar i Cel (les tres últimes versions), Flor de Nit, T’odio amor meu, Poe, Boscos endins, Aloma, Cop de rock, La família irreal, Scaramouche, Maremar.
Però ha estat Mar i cel el que s’ha convertit en tot un clàssic de la cartellera barcelonina, i en un gran referent dins l’imaginari teatral català.
Mar i cel es va estrenar per primera vegada l’any 1988 al Teatre Victòria, amb Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje i Miquel Periel com a protagonistes. El 2004 es va tornar a representar al TNC per celebrar el trentè aniversari de la companyia, amb Elena Gadel i Carlos Gramaje en els papers protagonistes. Deu anys després, el setembre de 2014, el quarantè aniversari de Dagoll Dagom, es tornà a celebrar amb el que ja es considera un dels títols més emblemàtics de la seva trajectòria. Aquest cop es va portar al Teatre Victòria amb Ana San Martín i Roger Berruezo en els papers principals.
Mar i cel puja a escena per quart cop amb un nou repartiment per celebrar els 50 anys de la companyia i el seu acomiadament, que ja ha anunciat la seva retirada definitiva. Alèxia Pascual i Jordi Garreta encapçalen aquest últim repartiment.
Menció especial a l’actor Xavier Fernández, que tret de la primera representació, ha estat sempre el protagonista del personatge de Don Carles.
Estem parlant d’un espectacle basat en l’obra homònima de Guimerà, no en l’obra en si, ja que existeixen nombroses diferències entre elles (personatges nous, la personalitat i condició d’alguns protagonistes principals, el lloc on passa l’acció, escenes…). Així que aneu sense idees preconcebudes a gaudir d’un dels millors musicals de la història del teatre musical català i de Catalunya.
L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L’obra explica l’amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. És la lluita entre dos mons, dues cultures, classes socials. És el mar i el cel, gran metàfora. Pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar, és una perfecta metàfora del món, els habitants del qual continuem entestats a fer-nos la guerra, odiar-nos i destruir-nos.
«El mar i el cel, com tu i jo, són dos punts bruts que mai no es troben.»
«El mar i el cel, a l’horitzó, són dos que es troben i es confonen.»
De la posada en escena destaca l’espectacularitat de la seva escenografia, amb un gran vaixell mòbil sobre l’escenari, que ha estat sempre un dels seus atractius principals. En el seu dia va ser del tot innovador, avui dia ens continua sorprenent.
Cal destacar la música d’Albert Guinovart, més d’una vintena de cançons amb passatges molt emotius, com el duo de Blanca i Saïd Per què he plorat? i L’himne dels pirates, la música és directe amb una orquestra formada per tretze músics, el vestuari espectacular; hi ha acrobàcies i lluita d’espases, projeccions d’imatges, efectes visuals i un disseny de llums, coreografies, interpretacions, veus i escenes meravelloses.
Mar i cel és un musical que ho té tot: amor, aventures, context històric i conflicte.
No us el perdeu!