La companyia Ron Lalá es queda al Teatre Poliorama per tres úniques setmanes per demostrar el poder que té i ha tingut el teatre des que va néixer de la mà de la poesia. Amb la personificació de l’art que Aristòtil va defensar a la «Poètica», Ron Lalá ens ofereix un recorregut per la història del teatre amb una classe magistral de metateatre, en el que es coneix com un teatricida.
Amb els pilars característics de la companyia com són l’humor i la música en directe, l’escenari del Poliorama acull una trobada de tots els factors que poden configurar el teatre en estat pur: el text, la llum, els personatges, el so, els malvats i els protagonistes. La trama senzilla de «bons i dolents» queda eclipsada per un rerefons fenomenal. La gran posada en escena i el joc d’ombres i llums ajuden a perfeccionar aquest repàs exhaustiu del teatre com a art: des de les parts de l’escenari (prosceni, espatlles, pinta…), passant per les figures més importants però amagades a l’ombra com poden ser els regidors i els tècnics, acabant amb els autors més rellevants que han embrionat la història del teatre.
La companyia aprofita l’ocasió per fer una crítica, tenyida de comèdia i sàtira, de la situació actual del teatre dins del panorama cultural espanyol i proporciona al públic l’oportunitat de formar part de l’espectacle deixant-lo riure, cridar i aplaudir, i és que com va dir Aristòtil: «no existiria el teatre sense el públic». Crimen y telón no et deixa indiferent i abandones la butaca del Poliorama amb l’agradable incertesa de saber si el que has viscut ha estat realitat o ficció, fins que la possibilitat de comprar el text de la representació t’obre les parpelles i et fa despertar de la ficció viscuda.