Primer de tot, tornar a donar les gràcies a Xavier Bobés per aquest magnífic espectacle. És un treball extraordinari que requereix d’un gran esforç personal i hores de preparació per cada una de les representacions.
Sé que no puc explicar el que passa, i que heu de viure l’experiència personalment, així que intentaré explicar-vos tan sols el que a mi em va transmetre.
Possiblement ha estat una experiència totalment diferent per a cada un dels que hi érem presents, us intentaré descriuré el que va ser per mi.
Per mi ha estat un viatge en el temps… a la meva infantesa. Tornar a recordar moments i vivències que tenia adormides dins meu i que amb el pas del temps segurament quedaran oblidades.
Recordar les històries que m’explicava la meva iaia Joaquina. Les tardes a casa el meu oncle Tomás (sobre la tele hi tenia un puro gegant i una nina vestida de flamenca). El sabor d’aquella xocolata de color negra descolorida que no m’agradava gens, però que la iaia em comprava pel cromo que portava dintre. Els discos que hi havia a casa els tiets que regalaven amb el conyack Fundador (aquest record… jo era molt, molt petita!!!). Vaig sentir tant a prop al meu pare, la iaia Teresa… Vaig recordar la sortida anual al zoo i al parc d’atraccions del Tibidabo.
Tants i tants records… records que feia temps que no recordava. Pell de gallina, emoció, nus a l’estomac, llàgrimes, sentiments, plaer, sensacions, records, plorar.
Gràcies Xavier.
IMPRESCINDIBLE!
VALORACIÓ: ***** x 10