Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.
Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.
Brossa és el pretext per crear, per aconseguir que el jove grup d’intèrprets i escenògrafs ens obliguin a mirar. Mirar Brossa a través de l’altre.
Un mira de mirar Brossa. L’altre mira de mirar Brossa a través de la mirada de l’un. I el següent mira de mirar Brossa a través de l’altre que mira la mirada de l’un respecte Brossa. Tot això podria ser un mer joc de miralls, d’il·lusionisme, o-mirant prim- un simple joc de paraules. Però la paradoxa és que aquí i ara, l’únic que compta, i el més important, és la teva mirada.
Hem de reconèixer que els primers minuts de la proposta descol·loquen a la gran majoria de la platea que no entén res del que escolta ni del que veu (fins i tot en els primers moments van abandonar alguns espectadors), uns primers moments molt durs on només ens arriben crits i interpretacions exageradíssimes.
Però, de mica en mica, un cop decideixes que has de mirar, que has de deixar d’escoltar, millor dit, has de deixar d’intentar entendre el que escoltes, és en aquell moment que comences a gaudir d’unes interpretacions excel·lents, els joves actors s’entreguen totalment i ens fan partícips del seu entusiasme. Una posada en escena força espectacular, amb alguna sorpresa que no podem explicar…. tot en un escenari nu, que s’emplena només amb ells, una acuradíssima coreografia i una bona il·luminació.
Hem entès poques coses del món Brossa, però ens hem deixat portar i finalment hem gaudit de la proposta.
Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ