Per fi podem assistir a l’estrena de l’espectacle «inaugural» del Festival TNT, que porten des de Bèlgica, Michèle Anne de Mey, Jaco Van Dormael i Collectif Kiss & Cry.
Els dits són els protagonistes d’aquesta meravella de proposta, les càmeres els segueixen i es desenvolupen set històries curtes. Amb una característica especial, totes expliquen maneres de morir i l’últim record abans de la mort. Ens mostra com pot ser d’absurda o fins i tot còmica la mort.
Però la peça no enfoca de manera macabra o trista el fet de morir, l’obra és un cant a la vida i ens recorda la naturalesa fràgil d’aquesta i la necessitat de viure plenament els moments seriosos, els tristos, els alegres, els sensuals, … i emmagatzemar en el nostre cor tots els records possibles.
COLD BLOOD (creat en 2015) és una oda a la vida i a la màgia del teatre. Creada pels artistes belgues Jaco Van Dormael (1957) i Michèle Anne de Mey (1959), cineasta i coreògrafa que duen a terme una pel·lícula en directe en el mateix escenari, amb els dits de les mans com a protagonistes, els textos de Thomas Gunzig i el treball de creació del col.lectiu Kiss & Cry.
Uns textos que nosaltres hem pogut escoltar en català, gràcies a que la companyia belga ha volgut oferir aquesta possibilitat. Set vides com a protagonistes d’un viatge poètic acompanyades d’una magnífica música on podem escoltar Ravel, Schubert, David Bowie o Janis Joplin.
Les llums de la sala s’apaguen. Una veu ens convida a dormir. Ens convida a somiar i morir en el somni.
Els actors i ballarins es posen en marxa, apareixen les maquetes i comença el moviment de les mans que no estan mai quietes. Una delicada i precisa il·luminació. Una posada en escena encisadora, mil·limètrica, on veiem al mateix temps la filmació i el moviment de maquetes, càmeres i artistes, darrere la pantalla.
COLD BLOOD ens porta màgicament a l’altre costat del mirall.
La veu narra. Les càmeres suren. Les maquetes entren i surten sense fer soroll. La música sona. Les mans ballen. Les imatges es projecten a la pantalla. Somiem i gaudim d’un espectacle senzillament deliciós. Passa el temps.
La veu ens diu que comptarà fins a tres i el somni s’haurà acabat…..
Millor final per la nostra selecció del Festival, impossible, ja que aquest espectacle és un d’aquells amb el que hem pogut gaudir més, de tots els que hem vist al llarg de la nostra vida…. uns quants !!!
Gràcies Pep Pla, per portar-nos aquest meravellós espectacle a casa nostre. Tot un regal impagable !!! Crec que el recordarem la resta de la nostra vida.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ