Cold Blood

Quan el teatre és art i en Cold Blood es donen totes les circumstàncies perquè ho sigui.Per no repetir les consideracions ja esmentades i que coincideixo plenament, ressaltar la sincronització perfecta de tots els elements, l’enorme bellesa visual de tot l’espectacle i un detall molt d’agrair que els textos es diguessin en català i així evitar la inevitable distracció que suposa la lectura de subtítols, davant d’un espectacle visualment sorprenent és d’agrair, de Belgica havia de ser la companyia que ha tingut el detall, per cert el text de Thomas Gunzing per la seva causticitat de vegades combinat amb sensibilitat, poesia i humor, de vegades negre dóna gust poder-ho entendre sense problemes facilitant tenir pendent la teva atenció nomes de totes les meravelles que a l’escenari es donen amb perfecta visualització de tots els detalls. No puc evitar ressaltar la extraordinària i diversa musica que acompanya aquest viatge poètic al més profund amb efectes visuals genials, inaguració brillant del festival TNT per a mi sol comparable a la de «Tabac Rouge» del creador francès James Thierrée any 2014,posteriorment al Grec i el TNC van oferir algun dels seus treballs però no «Tabac Rouge» ojala aquesta vegada «Cold Blood» es torni a veur

Ahir i com a acte inaugural del TNT de Terrassa d’ enguany, al teatre Principal vaig poder gaudir d’aquest ‘espectacle obra del cineasta belga Jaco Van Dormael, la coreògrafa Michèle Anne De Mey i el guionista Thomas Gunzig, i el col·lectiu Kiss & Cry. Set mini històries que parlen sobre la mort i com els diferents protagonistes es troben inesperadament amb ella. Cinema, teatre, dansa amb un protagonista principal, les mans. Dits molts dits que et condueixen a un meravellós viatge poètic i que ballen, que creuen a través d’un bosc entre la boira, que caminen per un carrer, que viatgen en avió i que com a espectador, un realment no sap si concentrar-se en la pel·lícula , com si estigués al cinema, o més aviat en el que passa sota de la pantalla veient en directe el minuciós, mil·limètric i espectacular treball de tot l’equip. I el que acaba d’arrodonir tota aquesta meravella és l’extraordinària música de diferents estils i que va de Schubert a Bowie, Joplin o Ravel (m’agradaria aconseguir la playlist). Encara que estem a principi de temporada, m’atreveixo a dir i tant de bo m’equivoqui que veig difícil superar aquesta joia, que només es pot qualificar d’una manera BRUTAL. Avui dia 29 a les 20 h. encara es pot veure, si podeu no us ho perdeu.