Aquesta producció de l’obra de Maria Goos porta una llarga trajectòria als escenaris catalans i ara torna de nou al Teatre Gaudí. En paraules de la mateixa autora, aquesta versió catalana és una de les millors que ha pogut veure de la seva obra.
A mig camí entre la comèdia i el drama, ens explica una història una mica desigual amb unes interpretacions també força desiguals, la qual cosa l’ha fet trontollar als nostres ulls, especialment per unes interpretacions potser massa passades de volta i poc creïbles, durant la primera hora de representació. És, potser, a partir del moment en què la historia es dirigeix cap al drama quan per nosaltres ha aixecat el vol amb un resultat final positiu.
En aquesta versió, Oscar Molina ho planteja com un drama amb tocs d’humor, on la base és la crisi, en les seves dues vessants, la crisi individual i la crisi col·lectiva. Pel que hem llegit creiem que és unànime i de rebut, destacar la interpretació del seu personatge que fa Miquel Sitjar, malgrat que també ens ha agradat força l’actuació d’Oscar Molina.
Molt destacable la banda sonora, obra del grup Malacara & Wilson Band (el seu disc «Hopeless Blues»). La posada en escena és àgil i tota es desenvolupa a la sala del luxós pis de Pieter, on com ens anuncien a l’inici de l’obra, les portes estan sempre obertes.
Valoració sencera clicant AQUÍ