Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda «plagada de Grecs». Hagués estat una llàstima, que no l’haguéssim pogut veure perquè ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnífiques interpretacions dels nou intèrprets.
Estem davant d’una proposta que ens parla de la guerra dels Balcans i ens la mostra amb diferents històries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuació en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magníficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’històries.
També vol ser una crítica a l’actuació dels cascos blaus que van observar el genocidi amb un impertèrrit posat d’espectador alie al que estan veient, una crítica al periodisme de guerra que es mostra orgullós del fàcil que li resulta en aquest cas fer les seves cròniques o entrevistar a un dels personatges més controvertits que no dubta a matar i violar.
I també i sobretot, una critica despietada a les nostres consciencies, quan ens recorda que en aquell moment s’estaven celebrant les Olimpíades a Barcelona i enumera d’una a una totes les medalles aconseguides i l’orgull per una celebració que ens mantindria «Juntos para siempre».
Begoña Moral és la dramaturga i directora d’aquesta producció i de la Compañía Paradiso 99. NO HI HA BOSC A SARAJEVO va ser premiada amb el primer premi del Cicle de Creació DespertaLab2016 promogut per la Sala Atrium i la Nau Ivanow.
Si voleu llegir la valoració sencera cliqueu AQUÍ