És l’obra d’un dramaturg novell, jove, insultantment jove, que viu del teatre… perquè fa d’acomodador al Lliure. Ah la vida… Una obra que vol que reflexionem sobre la civilització del espectacle, però el que provoca són una sèrie de reaccions, sotracs, de vegades al·lucinacions, sensacions estranyes d’admiració, dubtes, inquietud, excitació per la càrrega eròtica que té en moments determinats… Fa de mal explicar, però fascina i la fascinació és una de les sensacions per la que em deixaria arrossegar a la fi del món. Un treball precís del director Guillem Gefaell i quatre actors en estat de gràcia. Feu un forat a l’agenda i aneu a veure-la, no sigueu rucs; és imprescindible.
Crítica completa » http://bit.ly/1UF5YiM