La conquista de lo inútil és una proposta escènica molt difícil de classificar en una sola branca de les Arts Escèniques. Està plena de sorpreses i fins i tot algun ensurt que no seria lògic explicar en aquesta crònica. Un espectacle que respecta en el que fa a la paraula està expressat en llengua castellana, amb 3 intèrprets a escena i un parell de convidats al final de l’espectacle.
Teatre de l’absurd, de text, còmic, polític… una performance? Doncs de tot una mica; per començar dos dels tres actors interpreten a «ombres» de personatges que ja no estan entre nosaltres (Jorge Luis Borges i Virginia Wolf), i que ens fan petar de riure amb les seves ocurrències durant bona part de l’espectacle, disfressats totalment de negre, incloent-hi el seu rostre que en cap cas veiem.
Després d’una primera part molt i molt potent i divertida, segons la nostra opinió, fa una sobtada davallada d’intensitat que ens va fer perdre força l’interès del seu inici, quan precisament tot el que veiem a escena pren un caire més seriós, per remuntar novament en un fi de festa espectacular.
Malgrat que sembla un espectacle molt improvisat, ens van informar a la roda de premsa, que tot està mil·limètricament dissenyat i escrit per seguir un guió establert, encara que estan oberts a improvisacions puntuals, com vaig poder comprovar personalment en trencar-se la quarta paret i estar assegut a la primera fila. Humor de l’absurd, intel·ligent i gens barroer, escenografia barroca caòtica i canviant, text, mim, projeccions, ombres xineses, dansa, música en directe i moltíssimes coses més que cal viure-les en directe.
Si voleu llegir la nostra valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ