Aquesta obra de Donald Margulies va rebre el Premi Pulitzer l’any 2000, i encara que hagin passat uns quants anys i la peça tracti d’un tema tan «trillat» com les relacions de parella i les infidelitats, val a dir que es tracta d’un text que va al moll de l’os de la qüestió i deixa anar reflexions força interessants. L’obra ha estat molt representada des d’aquell moment (fins i tot hi ha un telefilm protagonitzat per Andie MacDowell, Dennis Quaid, Greg Kinnear i Toni Collette), i ara ens arriba de la mà d’una companyia andalusa i un director argentí. El cert és que la barreja funciona, i l’empremta de Daniel Veronese queda clara des del primer segon. L’omnipresència dels actors a l’escena, el solapament de rèpliques i l’intent d’una forçada naturalitat són marca de la casa, i crec que els membres de la companyia de Gloria López s’hi emmotllen a la perfecció. El muntatge esdevé àgil, entretingut, amb una posada en escena sòbria -per no dir, mínima- que s’adiu molt bé amb els canvis d’escena, i fins i tot amb els salts temporals de l’obra. Recomanable per a tots aquells als que els hi agraden les històries de parelles en crisi i també per a tots aquells que busquin obres aparentment simples, honestes i ben executades.
¡Enlace copiado!