Amb moltes ganes vam anar ahir diumenge al Teatre Gaudí per veure el musical CARRIE, basat en la novel·la d’Stephen King.
Amb llibret de Lawrence D. Cohen, música de Michael Gore i lletres de Dean Pitchford, CARRIE: THE MUSICAL es va presentar per primera vegada a Stratford-upon-Avon el 13 de febrer del 1988 on va estar programada quatre setmanes. Va passar a Broadway al mes de maig del mateix any on va tenir poca repercussió. Un llibret revisat es va estrenar al Off-Broadway al gener del 2012, i en 2015 va ser programada al Off-West End de Londres.
La mare de Carrie, abandonada pel seu marit, ha educat a la seva filla amb mà de ferro encaminant-la a la religió i deixant de banda tot el que no sigui això. Ella és una noia adolescent que no sap res de les transformacions del seu cos i viu realment terroritzada, la seva primera regla, provocant la burla de les seves companyes d’institut. Pateix un constant assetjament per part dels companys, i quan és convidada per un d’ells al ball de graduació acaba rebel·lant-se contra la seva mare. Però una de les companyes no ho pot acceptar i la seva actuació provocarà la resposta de Carrie.
Hem de dir que l’adaptació de Marc Gómez Domènech que hem vist al Teatre Gaudí, al que tornem a felicitar per la seva clara aposta pels musicals de petit format, (en català i amb música en directe), és excel·lent.
Excel·lent també tant pel que fa a les interpretacions dels cantants com la dels músics.
Dirigida per Ferran Guiu (codirector artístic del teatre) i direcció musical de Joan Camposada; ahir els papers protagonistes estaven interpretats per Raquel Jezequel (Carrie White), Anna Valldeneu (Margaret White), Elisabet Molet (Sue Snell), Bittor Fernández (Tommy Ross), Laura Miquel (Chris Hargensen), Ferran Enfedaque (Billy Nolan), Elisabet Paulet (Miss Gardner), Lluís Barrera (Mr. Stephens), Sara López (Freida), Laura Dorca (Norma), Ana Extremeña (Helen), Alexandre Ars (George), Pol Sanuy (Stokes) i Albert Artigas (Freddy).
Totes les interpretacions han estat «perfectes» si bé no podem deixar de destacar les magnífiques veus de les dues protagonistes principals, Carrie i la seva mare. A Anna Valldeneu l’hem pogut veure recentment als musicals “John & Jen” i “Cançons per un nou món” en aquesta mateixa sala. A Raquel Jezequel la vam conèixer a la “Nit de musicals” del 2017 amb la seva intervenció solista com a guanyadora del concurs que havia convocat Teatralnet.
Una coreografia de Xaro Campo que aprofita al màxim el petit escenari del que disposen amb una magnífica il.luminació de Daniel Gener.
I pel que fa als músics Joel Signes a la direcció i al piano, Kiko Valín a la guitarra, Cristina Aguilella al baix i Berenguer Aina a la bateria. Cal destacar que en aquesta ocasió hem trobat una petita millora en el so de la sala i ens ha permès gaudir molt d’aquest musical.
Un espai escènic envoltat de quatre grades d’espectadors amb els únics elements d’una taula i cadires que els mateixos actors belluguen, un terrorífic armari negre i una galleda.
Hem gaudit tant d’aquest musical que tornarem a repetir, intentant coincidir amb l’altra repartiment.
________________
15 de desembre
…. I sense esperar més, dues setmanes més tard, dissabte dia 15 vam tornar a repetir. I aquest cop amb un altre repartiment que ens va agradar tant o mes que el que ja havíem vist.
Potser perquè ja coneixíem la proposta, potser pel fet que no estàvem al mateix lloc, o potser perquè han canviat alguns dels micros, la realitat és que vam gaudir molt, moltíssim d’aquesta nova oportunitat. Vam percebre alguns canvis en positiu, petits, però canvis, en els elements escenogràfics i en la posada en escena.
Ahir els papers protagonistes estaven interpretats per Georgia Stewart (Carrie White), Muntsa Rius(Margaret White), Elisabet Molet (Sue Snell), Mikel Herzog (Tommy Ross), Laura Miquel (Chris Hargensen), Ferran Enfedaque (Billy Nolan), Marta Capel (Miss Gardner), Lluís Barrera (Mr. Stephens), Sara López (Freida), Laura Dorca (Norma) , Elisabet Paulet (Helen), Bittor Fernández (George), Alexandre Ars (Stokes) i Albert Artigas (Freddy).
(*) hem senyalat en vermell els canvis respecte al repartiment de l’altra dia.
Totes les interpretacions han estat magnífiques, però per força hem de destacar a les dues magnífiques protagonistes principals, Georgia Stewart i Muntsa Rius.
Georgia Stewart amb una veu espectacular i una gran capacitat interpretativa, és una jove artista de tan sols 26 anys, a qui vam conèixer al TNC a «Molt soroll per no res» dirigida per Àngel Llàtzer i que en el paper de Carrie ens ha agradat molt, moltíssim, tant per la seva veu, com per la interpretació que dóna un especial caràcter de fragilitat a la protagonista.
Muntsa Rius, una “gran” del teatre musical a la que hem vist actuar en nombroses ocasions en musicals com “Follies”, “Mamma Mia”, “A little night music”, “Sweeney Todd”, “West Side Story”, “Company”, “Flor de Nit”, “Mar i cel” o a les “Nits de musicals”. Fa un parell d’anys va interpretar el paper de Constance Collins en “Moustache, The Rhythm Musical Comedy” paper pel qual va rebre el premi a la millor actriu de repartiment en els premis del Teatre Musical 2017. També l’hem vist treballar “només d’actriu” a obres com “Boges” a la Sala Muntaner.
Un altra vegada aplaudim molt sincerament la música en directe interpretada aquesta vegada per Joel Signes a la direcció i al piano, Kiko Valin a la guitarra, Jordi Sánchez al baix i Berenguer Aina a la bateria.
Realment una proposta espectacular a la qual desitgem llarga vida amb qualsevol dels seus repartiments.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ