Primer de tot us haig de confessar que aquesta és la primera vegada que veig l’obra “Cabaret” representada en un teatre; sempre m’havia fet una mica de por portar-me una decepció al llegir les crítiques que s’havien fet d’aquest musical. Després de pensar-m’ho dues vegades i aprofitant una oferta que va sortir d’aquest espectacle, vaig decidir finalment anar-hi. Les crítiques i opinions dels meus companys eren bones, això em va reconfortar.
“Cabaret” és un dels clàssics del teatre musical dels segle XX. Jaime Azpilicueta, director d’aquest musical, ens ofereix una versió adaptada de l’espectacle original de Broadway dels anys 60. És una versió en castellà, on Elena Gadel i Ivan Labanda encapçalen un repartiment de més de 20 actors i 9 músics en directe.
La meva valoració ha estat molt baixa per moltes raons. Anem pas a pas.
Positiu la música en directe, les lletres de les cançons, algunes coreografies (exceptuant la de claqué que deixa molt que desitjar), el vestuari, les veus d’alguns actors, l’escenografia i la magnífica caracterització i interpretació de l’Ivan Labanda.
Negatiu… la vaig trobar llarga, avorrida. No em va convèncer la interpretació dels actors, tret de l’Ivan Labanda, tal i com he comentat anteriorment. L’Elena Gadel com a cantant haig de reconèixer que té un timbre de veu potent, però com a actriu…no m’ha agradat ni la seva dicció, ni la seva interpretació; no transmet, ni fa creïble el seu paper.
La veritat és que a la mitja part vaig plantejar-me de marxar. Al final vaig decidir quedar-me. La meva opinió va acabar sent la mateixa.
De camí a casa vaig tenir la sensació d’haver perdut el temps.
Conclusió, esperava veure un gran musical, i va acabar sent una obra de teatre prescindible.
**1/2