La periodista Raquel Sans i l’actor Ramon Madaula pugen a l’escenari per recordar la història de la formació d’Amèrica a partir d’un personatge polièdric, que ha estat protagonista de mil i una aventures Buffalo Bill. La proposta és engrescadora i atractiva, perquè barreja els tons ficticis amb la història real del personatge, que certament va visitar la ciutat de Barcelona amb la seva companyia de circ. A més, la interpretació és molt bona, i especialment destaca Raquel Sans, i no perquè sigui millor que l’actor Madaula (que és excel·lent) sinó per la novetat que suposa veure-la interpretant el guió en què ella mateixa fa de periodista.
El diàleg entre l’una i l’altre captiva, té tons d’humor i aprofundeix en aspectes molt interessants de la història, especialment en el genocidi dels primers pobladors d’Amèrica, els indis. Les preguntes que la periodista de ficció fa a en Buffalo Bill, i la manera com ell les esquiva o les reinterpreta és molt interessant, perquè la realitat és com és segons la mirada de cadascú: per a una va ser una aberració; per a l’altre, va ser un bé per al país.
Per acabar, vull fer un apunt sobre el preu de l’obra, lligat amb el temps de duració. És d’un cost semblant a moltes de les obres que tenen damunt de l’escenari set actors i duren 2.30. A l’escenari hi ha dos actors per a una hora i cinc minuts. És clar que hi ha molts altres sous a repartir en una obra de teatre, però potser hi ha algú que ho fa malament. O no. Com pot ser que una obra de 2 actors que dura una hora i cinc minuts costi 30€, mentre que una de set actors a l’escenari que dura dues hores i mitja en costi el mateix? És l’única dada per reflexionar, perquè per la resta només puc dir que el guió i la interpretació són molt interessants, i que el debat posterior que es genera després de veure-la no té fi: i si revisem la nostra pròpia història amb la mirada actual? (Curiosament actualment «Amèrica», ja ho està fent amb el revisionisme del colonialisme).
