“Bruto. El Poder o La Virtud” de la dramaturga i directora Marcela Terra és l’obra que podeu veure durant aquest mes d’octubre a la Sala Fènix .
Es tracta d’un monòleg teatral inspirat en el drama històric de “Juli Cèsar” de William Shakespeare. Una mirada des de la figura del polític i escriptor Marco Bruto, implicat en l’assassinat de l’emperador romà Juli Cèsar.
Marcela Terra fa una mirada enrere a la història des del “discurs” interior d’un home que d’alguna manera, per la seva manera de pensar i de viure, va tenir el valor de trencar amb tot allò que estava establert.
Entro a la sala. La primera impressió és impactant. L’espai escènic posseeix aquella bellesa decadent, fruit de l’empremta que ha deixat el pas del temps en les seves parets. Les parets deteriorades i escrostonades i un somier vell formen part de l’escenografia. A la paret hi ha penjat un punyal. Una escenografia pensada perquè tota la força del text recaigui sobre la interpretació.
Assegut a una punta del somier i d’esquena al públic està Bruto.
Bruto comença a reflexiona en veu alta, en forma de soliloqui. Parla sobre la llibertat, la dignitat , la raó, la moral, l’afecte, la passió, el valor i la justícia, exposant en tot moment les seves idees i preocupacions per un poble oprimit davant d’un dictador.
Una interpretació que cal destacar pel magnífic treball que fa l’actor Felipe Cabezas transformant-se en el personatge de Bruto. Una transformació en tots els sentits, des de l’aspecte físic, el moviment i el to en la paraula. És admirable la seva capacitat de memoritzar un text tant llarg i complexa, i a l’hora ser capaç d’interpretar-lo amb emoció i credibilitat.
“Bruto. El Poder o La Virtud” és la denúncia social de la política actual que estem vivint en molts països. Una dictadura, amagada sota la paraula “democràcia”, que ofega al poble. La democràcia actual es una il·lusió. La democràcia s’ha convertit en un medi eficaç per la contenció i disgregació del moviment social. El poder dictatorial viu enquistat sota la paraula democràcia. El més trist de tot és que tot i enganyats sota la paraula democràcia, i la Constitució ( com si de la Bíblia es tractés), gran part de la societat sembla acceptar la situació sense fer rés.
Bruto va matar Cèsar pel bé de Roma.
Bruto és tot aquell que defensa la llibertat, l’honor i la virtut del seu poble.
En els seus crits d’independència i llibertat he vist al poble català.
Ell no va matar a la persona, sinó que va matar el que aquesta representava (el poder, la dictadura, la tirania i la corrupció).
Traduït al poble català: Els catalans no tenim rés en contra d’Espanya, el que no ens agrada ni volem és el que ella representa.
La Sala Fènix plena fins a la bandera d’un públic més que satisfet.
Aplaudiments llargs i del tot merescuts.
VALORACIÓ: *** ½ / ****