Bruto. El Poder o La Virtud - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Sinopsis

BRUTO. El Poder o La Virtud.

Un monólogo teatral inspirado en el drama histórico Julio César de William Shakespeare. Esta obra lleva a escena la conjura y asesinato del dictador romano por parte de Bruto y algunos senadores. En esta versión, de corte poético-existencialista, Marcela Terra resalta el dilema emocional de Bruto, que es llamado a elegir entre el amor filial hacia César y su deber político y moral hacia el pueblo, reivindicando la figura de Bruto como hombre cívico, consecuente y democrático, en contraposición a la figura de traidor que le ha impuesto erróneamente la historia.

Es una obra tristemente actual, poéticamente acusadora y reivindicativa de las libertades sociales. En su discurso, Bruto pone el dedo en la llaga apuntando a la injusticia, la indiferencia popular ante la tiranía y la corrupción reinante en la sociedad para despertar al pueblo con sus palabras e intentar devolverle su dignidad.

Duración:
75 minutos

Sinopsis

BRUTO. El Poder o La Virtud.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 6

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Reflexionant en veu alta

“Bruto. El Poder o La Virtud” de la dramaturga i directora Marcela Terra és l’obra que podeu veure durant aquest mes d’octubre a la Sala Fènix .

Es tracta d’un monòleg teatral inspirat en el drama històric de “Juli Cèsar” de William Shakespeare. Una mirada des de la figura del polític i escriptor Marco Bruto, implicat en l’assassinat de l’emperador romà Juli Cèsar.

Marcela Terra fa una mirada enrere a la història des del “discurs” interior d’un home que d’alguna manera, per la seva manera de pensar i de viure, va tenir el valor de trencar amb tot allò que estava establert.

Entro a la sala. La primera impressió és impactant. L’espai escènic posseeix aquella bellesa decadent, fruit de l’empremta que ha deixat el pas del temps en les seves parets. Les parets deteriorades i escrostonades i un somier vell formen part de l’escenografia. A la paret hi ha penjat un punyal. Una escenografia pensada perquè tota la força del text recaigui sobre la interpretació.

Assegut a una punta del somier i d’esquena al públic està Bruto.

Bruto comença a reflexiona en veu alta, en forma de soliloqui. Parla sobre la llibertat, la dignitat , la raó, la moral, l’afecte, la passió, el valor i la justícia, exposant en tot moment les seves idees i preocupacions per un poble oprimit davant d’un dictador.

Una interpretació que cal destacar pel magnífic treball que fa l’actor Felipe Cabezas transformant-se en el personatge de Bruto. Una transformació en tots els sentits, des de l’aspecte físic, el moviment i el to en la paraula. És admirable la seva capacitat de memoritzar un text tant llarg i complexa, i a l’hora ser capaç d’interpretar-lo amb emoció i credibilitat.

“Bruto. El Poder o La Virtud” és la denúncia social de la política actual que estem vivint en molts països. Una dictadura, amagada sota la paraula “democràcia”, que ofega al poble. La democràcia actual es una il·lusió. La democràcia s’ha convertit en un medi eficaç per la contenció i disgregació del moviment social. El poder dictatorial viu enquistat sota la paraula democràcia. El més trist de tot és que tot i enganyats sota la paraula democràcia, i la Constitució ( com si de la Bíblia es tractés), gran part de la societat sembla acceptar la situació sense fer rés.

Bruto va matar Cèsar pel bé de Roma.

Bruto és tot aquell que defensa la llibertat, l’honor i la virtut del seu poble.

En els seus crits d’independència i llibertat he vist al poble català.

Ell no va matar a la persona, sinó que va matar el que aquesta representava (el poder, la dictadura, la tirania i la corrupció).

Traduït al poble català: Els catalans no tenim rés en contra d’Espanya, el que no ens agrada ni volem és el que ella representa.

La Sala Fènix plena fins a la bandera d’un públic més que satisfet.

Aplaudiments llargs i del tot merescuts.

VALORACIÓ: *** ½ / ****

15/10/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Bruto… demòcrata, o traïdor ?

Hem arribat !!! ..... l'últim dia però hem aconseguit encabir a la nostra agenda aquesta proposta de la Sala Fènix que no ens volíem perdre. Un treball sensacional de Felipe Cabezas.

Una habitació buida amb un únic somier contra la paret, una daga penjada una mica més amunt i un home assegut, encongit de dolor i de solitud. L'home és Bruto. Ha de prendre una decisió lluitant amb els seus sentiments en pro de la democràcia.

Un monòleg teatral inspirat en Juli Cèsar, l'obra de Shakespeare. Bruto s'enfronta al dilema d'assassinar a un dictador que amenaça amb tiranitzar Roma, una persona a la qual estima profundament i que a més és l'amant de la seva mare, tot i que no és el seu pare.
L'autora, Marcela Terra, ressalta el dilema emocional de Bruto que es veu obligat a escollir entre el sentiment i el deure i ens el presenta com un home profundament democràtic que la historia ha transformat en un traïdor.

Un text amb referències constants a la nostra realitat i als sistemes democràtics actuals. L'enorme i preocupant tendència dels governs d'arreu del món de derivar cap a sistemes totalitaris i repressius. L'enorme i preocupant incapacitat del poble que no és capaç de mostrar a les urnes el seu rebuig a una classe política corrupta i per contra, la torna a dotar de tot el poder.

Felipe Cabezas resulta molt convincent en la seva interpretació i expressa el batibull de sentiments que envaeix al seu personatge, l’enorme melangia recordant moments de la seva infantesa, la seva tendresa com a espòs i pare, el seu dubte davant d’una obligació autoimposada, la mateixa acció de l’assassinat, el remordiment posterior, la desesperació, el dolor …..

Una proposta que ens ha agradat molt. Esperem que ben aviat la tornin a programar.

Si desitgeu veure l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

01/11/2016
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Felipe Cabezas, desenmascarado

Al frente de la Fénix está en Felipe Cabezas, actor chileno establecido en Barcelona. Formato principalmente en Commedia dell’Arte, defiende una programación de proximidad donde el teatro de máscaras siempre ha tenido una importancia capital. Sus últimos monólogos (Inferno, L’última notte del cappitano, Houdini) mezclaban el monólogo íntimo, la poética la imagen, la máscara y el movimiento, pero con Bruto da un paso adelante en el lenguaje y se atreve con un monólogo inspirado en Julio César de William Shakespeare (ni más, ni menos!).

Marco Junio Bruto Cepión, Bruto por los amigos, fue el político y militar que conspiró contra el dictador Juli Cèsar, a quién acabó matando junto con otros senadores. La historia, ha tildado a Bruto de traidor, a pesar de haber actuado en defensa de la República romana para proteger un sistema más «democrático» y sacar el inmenso poder que el César se había adjudicado. Es entonces un traidor de Roma?

Bruto está encarcelado, pero la suya conciencia es libre. Nos habla inmóvil, a una celda, pero su mente vuela por los recuerdos. El buen uso de la luz y de los audiovisuales ayudan a evocarnos los diferentes rincones del alma del protagonista. Por el fondo de la temática, Bruto me recordó al Juicio a una zorra de Miguel del Arco, que presentó con maestría la Machi: un personaje histórico calumniado justifica su punto de vista y obtiene una redención de un público que los juzga dos milenios más tarde.

Texto y propuesta interesante que, con unas funciones de rodaje, cogerá el ritmo preciso.

09/10/2016
Josep OS

Ahir a La sala Fènix vaig estar veient aquest monòleg escrit i dirigit per Marcela Terra i inspirat en Julio Cèsar de Shakespeare. Ens parla de Bruto, un home que estimava el seu pare però per sobre, estimava la llibertat el que el porta a assassinar al tirà Julio Cèsar. Els seus pensaments i discursos, si donem un salt de més de 2000 anys i ho traslladem als nostres dies no pot ser un tema més actual. La corrupció, l’engany a què ens sotmeten els que governen, un Mediterrani ple de cadàvers, una Europa que fa olor de m … i més .. Una magnífica posada en escena, sòbria sense més atrezzo que un somier i un punyal però molt efectiva. Una perfecta il·luminació i un suport d’audiovisuals que van evocant la seva vida. Pel que fa a la interpretació, si parlem de Felipe Cabezas, el primer que et ve al cap és la Commedia dell’Arte i les màscares i ahir vaig descobrir un Cabezas que amb una obra de text i a més a més monòleg, està brillant i fa un treball totalment creïble amb l’afegit que en alguns moments ha de canviar de registre per posar-se en el personatge de Marco Antonio o Julio Cèsar. Llàstima que ahir va ser la ùltima representació i no puc dir que hi aneu però per si la reposen, cal veure-la.

01/11/2016
Hebert Parodi

A partir de “Julio César” de Shakespeare, donde vemos la historia no desde el punto de vista del criminalizado, sino teniéndolo en cuenta. Bruto, “hijo” de César, busca la libertad del pueblo, evitar una tiranía incipiente, al precio de su fidelidad personal. ¿Ha de ser fiel al amor personal o a los principios y el bien común? César ha traicionado y traicionará al pueblo, las libertades desaparecen…pero la grey se deja engañar por la elocuencia de las palabras tramposas.
La puesta en escena es sobria sin nada que distraiga del texto y la interpretación. Un texto denso y exigente, diría que también para ser interpretado, y que recoge la tormenta interior, la fuerza que necesita Bruto para llevar a cabo su cometido. No todo es virtud en Bruto, si no mata también a Marco Antonio es porque sería demasiado sangriento para el pueblo.
No oculta su cariño hacia César, la figura paterna, que lo llevó a descubrir el mar en una escena preciosa, tan buena como el discurso manipulador de Marco Antonio. Sí, el texto puede ser repetitivo en algunos momentos, pero no deja de ser las ideas y pensamientos de alguien en una situación límite y ¿acaso no repetimos todos interiormente una y otra vez nuestros argumentos en momentos de duda?
En resumen: un texto necesario, no sólo para cuestionar lo que aprendimos sino que los motivos de Bruto son perfectamente identificables hoy en día, la corrupción, la demagogia, el olvidar el bien común, el dejarnos engañar o resignar ante abusos del poder. De hecho es tan actual que hasta sobran las menciones a tragedias contemporáneas.

30/10/2016
Meritxell Soler Cos

Un actoras! Mantenir un monòleg durant 70minuts amb aquesta fervor i força té molt de mèrit!
El text molt interessant i la posada en escena molt adequada
M’ha agradat força!
Moltes gràcies!

16/10/2016

Deja tu opinión

El poder o la virtud, el dilema de 'Bruto' en la Sala Fènix

Felipe Cabezas abandona momentáneamente la máscara y la comedia del arte para interpretar Bruto, el personaje del drama histórico Julio César de William Shakespeare que Marcela Terra ha convertido en […]

8 octubre 2016