“ Broggi s’endinsa per primera vegada en l’univers de Lorca, i se’n surt amb èxit”  

La Perla 29: Bodas de sangre

La Perla 29: Bodas de sangre
22/09/2017

Oriol Broggi, director de La Perla 29, va estrenar “Bodas de sangre” aquest estiu dins el Festival Grec d’enguany. És el seu primer Lorca que es fa a la Biblioteca. L’expectació va ser tanta, que les entrades es van exhaurir de seguida.

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol un espai amb encant, si l’hi afegim un text meravellós, ple de poesia i amb una simbologia feta visible; una música en directe que t’arriba al fons de l’ànima i que sap transmetre tota la passió de l’obra; una direcció molt acurada on no hi falta cap mena de detall, i unes interpretacions extraordinàries, tan a nivell interpretatiu, com d’una dicció impol·luta (sense aquella cantarella que moltes vegades escoltem en algunes obres teatre clàssic espanyol, ni l’accent catalanitzat dels textos en castellà) podem afirmar que estem davant d’un espectacle del tot IMPRESCINDIBLE!!!

Aquest cop la disposició de la grada és a quatre bandes, ocupant i aprofitant tota la grandària de l’espai . La utilització de micros fa possible de poder escoltar a la perfecció les veus dels actors.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat la manera en que Broggi ha projectat el simbolisme de Lorca dins l’obra, començant per  “Juguetón”,un meravellós cavall espanyol que ha estat muntat per l’actriu Montse Vellvehí. Juguetón surt en molts moments de l’obra, i simbolitza la  virilitat, el desig, l’erotisme i la mort. La Clara Segura lluint un vestit de cua de color blau, que simbolitzava la lluna. La Nora Navas, sota una llarga capa vermella, que simbolitzava la terra tacada de sang i la mort. I les projeccions de sang brollant pel terra de sorra de la biblioteca.

Només començar en Joan Garriga, un dels músics de l’espectacle, toca un piano ambulant amb el que Broggi ha volgut fer un petit homenatge a Lorca (es veu que el poeta moltes vegades solia tocar un piano en les representacions que feia quan anava de gira amb la seva companyia La Barraca).

Pel que fa a les interpretacions, Clara Segura, Nora Navas, Anna Castells, Ivan Benet  i Pau Roca interactuen i es desdoblen en els diversos personatges de l’obra. Escoltar-los recitar els poemes de Lorca és un plaer indescriptible, de la mateixa manera que descobrir que la Clara Segura canta de meravella.

En molts moments la música i la magnífica veu de Joan Garriga també podríem dir que són en moltes ocasions un personatge més dins de l’obra.

Tots fan una feina interpretativa molt acurada. Realment és extraordinari veure quin nivell interpretatiu tenen tots ells. Però la que m’ha posat la pell de gallina, en més d’una ocasió, ha estat l’actriu Nora Navas.

La música és un element molt important de l’obra. La música parla per si mateixa, i és interpretada en directe per Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

La música flamenca, transmissora de passions i dolor, uneix el text i la interpretació. Possiblement sense la música aquest muntatge no hagués estat el mateix.

A “Bodas de sangre” Lorca ens parla d’amor, de desig i passió, de vida i de mort; però també ens descriu una època en la que queda visible la falta de llibertat de les dones, i ens mostra una societat masclista i repressiva.

L’obra va ser escrita en el 1933, vuitanta quatre anys després, i degut al moment polític que s’està vivint en aquests moments, m’he adonat que l’obra de Lorca segueix sent del tot actual, ja que malauradament hi veig retratada una part de la nostra societat molt similar de la que va viure Federico Garcia Lorca.

 

Espero que aquesta sigui la primera de moltes altres obres de Lorca dirigides per Oriol Broggi. Realment ha fet una feina increïble.

Tot el públic dempeus hem aplaudint durant una bona estona.

← Volver a La Perla 29: Bodas de sangre

¡Enlace copiado!