La Perla 29: Bodas de sangre: Ens ha deixat estabornits

La Perla 29: Bodas de sangre
18/07/2017

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

La primera escena ens recorda que Lorca acostumava a tocar el piano a les representacions que feia amb la seva companyia La Barraca i en aquesta proposta Oriol Broggi subratlla la incontrolable força de l’amor i del destí per una música creada per Joan Garriga i que acaba sent un personatge més de l’obra. Cançó flamenca, nanes italianes i mexicanes interaccionen amb la paraula i la potencien.

Una acurada posada en escena en un rectangle enorme cobert de sorra i el públic al voltant, al costat de la porta els músics.

Sis actors que ajuden a potenciar el text i on només el nuvi (extraordinari Pau Roca) té un personatge en exclusiva. La resta del repartiment van interpretant diferents personatges i només algun element del vestuari o del atrezzo (davantal, panxa d’embarassada, bastó, …) ajuden a diferenciar-los.

Nora Navas i Clara Segura interpreten, magistralment la majoria de papers femenins de l’obra i s’intercanvien papers com el de la mare, fet que en un principi sorprèn per acabar sent totalment entenedor. Ivan Benet interpreta a Leonardo i al pare de la núvia.

I el personatge més sorprenent del muntatge és el cavall anomenat Juguetón (el munta l’actriu Montse Vellvehí), que, en paraules de l’Oriol Broggi, representa la virilitat, la bellesa, l’erotisme i la mort.

La paraula de Lorca sempre emociona i arriba a l’ànima, però en aquesta ocasió l’efecte multiplicador de la proposta ens ha deixat estabornits.

Esa luna se va, y ellos se acercan. De aquí no pasan. El rumor del río apagará con el rumor de troncos el desgarrado vuelo de los gritos. Aquí ha de ser, y pronto. 

Estem convençuts de què ara per ara, és el millor espectacle que hem vist en aquesta edició del Grec…. i creiem sincerament que trigarem molt de temps a veure una representació amb una força similar a aquesta. BRUTAL !!!

Si voleu veure la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Volver a La Perla 29: Bodas de sangre