Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a «La Badabadoc», i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d’amistat personal, fins i tot abans d’inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d’aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.
Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s’ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.
BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.
Un treball unipersonal de dues històries que s’entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.
Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.
Dotze personatges interpretats per l’Alejandra, que es transmuta d’un a l’altra davant els nostres ulls, com si d’un personatge fluís l’altre, fins i tot quan a escena dialoguen entre ells: la mare, la nena, la companya de cel·la, la Mama Luisa, el taxista, el nuvi, l’amiga, la massatgista, la tieta,…… un canvi de to de veu, de l’accent de la parla, de la mímica del seu rostre, un moviment rotatori, …. ens transporta sense que ni ens adonem, d’un personatge a un altre, d’una situació a un altre distanciada en el temps o en l’espai.
Com ja vam dir en el seu dia, l’Alejandra ens ofereix un autèntic festival d’interpretacions. La història no té ben bé un principi ni un final, i no s’explica de forma lineal. Una posada en escena sense escenografia, ja que l’acció té lloc en un cub de 9 metres quadrats dissenyat per Mónica Gálvez, responsable també del disseny de vestuari, un espai on la il·luminació de Natàlia Ramos i l’espai sonor d’Enric Espinet i Miquel Ferré marquen i ens ajuden a diferenciar els diferents espais i moments temporals en què es belluguen els personatges.
BLANCA DESVELADA emociona i ens porta a reflexionar sobre les nostres relacions personals i el que ens separa dels altres. Una reflexió de la dramaturga sobre el que és i el que vol ser a través del recorregut per moments diferents de la vida de la Blanca, la Blanca nena, la Blanca empresonada, la Blanca distanciada de la mare, la Blanca que no pot estimar, la Blanca enfadada amb la vida, …… La història d’allò que ens lliga amb els que han viscut abans que nosaltres i que ens lligarà amb els que encara no hi són.
Una peça magnífica que es pot arribar a veure una i mil vegades, i on Alejandra brilla amb llum pròpia sota la magnífica direcció de la Montse Bonet.
Alejandra Jiménez-Cascón és una actriu amb majúscules, … amb un talent innegable per expressar sentiments i dotada d’un gran carisma.
Diumenge ho vam poder confirmar en el col·loqui que va tenir lloc després de la representació i on ella es va mostrar espontània, natural i dotada d’un gran sentit de l’humor. Ens van comentar que estan treballant en el guió de la pel·lícula que volen començar a rodar aviat.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ