Des de fa un temps, el boca-orella ha anat convertint aquest espectacle en un dels més ben valorats de la cartellera i, un cop l’he vist, us puc dir que crec que amb molta raó. Es tracta d’un entreteniment que combina el teatre gestual amb la música i l’humor d’una forma magistral, tot fent servir les habilitats dels tres intèrprets per construir una posada en escena d’allò més suggerent. Els actors, i alhora creadors de l’obra, absorveixen tot el coneixement i la pràctica dels grans del gènere, però al mateix temps aconsegueixen fer-lo seu i l’adapten a les seves pròpies capacitats, tot oferint una peça amb personalitat pròpia. En aquest sentit, tots tres actors demostren un domini impecable del seu art sobre l’escenari, el qual fa esclatar de riure a la platea des del primer a l’últim minut, presentant un seguit de gags encertadíssims i portats amb molt de ritme. Així, aconsegueixen crear una atmosfera que ens insereix dins de l’espectacle, gràcies també a una sonorització extraordinària que ens arroplega i ens fa integrar-nos dins d’aquest.
A més, Be god is té un plus per tots aquells que vam gaudir amb l’actuació d’Oriol Pla a Ragazzo, ja que el tornem a tenir en una interpretació totalment diferent, però que resulta igual de magistral, alhora que ens demostra un cop més que ja és un dels grans. D’altra banda, també ens trobem amb el Blai Juanet i el Marc Sastre, els quals també ens aconsegueixen fascinar, fent-nos passar tots plegats una estona molt divertida, gràcies a un espectacle impecable en tots els sentits.