Poesía, movimiento y circo contemporáneo forman parte del universo insólito y personal de unos artistas que llevan al festival la segunda parte del díptico escénico Là, sur la falaise. En esta ocasión los animales que participan en la obra son un caballo y unas palomas.

Sinopsis

Ahora, la compañía francocatalana integrada por Camille Decourtye y Blaï Mateu Trias (hijo, por cierto, del conocido payaso Tortell Poltrona) lleva a los escenarios barceloneses Falaise, segunda parte del díptico escénico Là, sur la falaise.

Falaise (acantilado o precipicio en castellano) es, efectivamente, la segunda parte de un díptico que nacía con la idea de explorar las oposiciones, los contrastes, entre un blanco y un negro que teñían las plumas del ave pero que también se esparcían poco a poco por todo el montaje. Estos mismos colores, el blanco y el negro, vuelven a teñir el escenario y los trajes de los intérpretes, unos artistas que protagonizan una especie de ritual o ceremonia en movimiento que encuentra su fuerza en la unidad de un grupo impulsado por una misma energía. Trabajan y bailan juntos y al unísono sin renunciar, sin embargo, a sus personalidades particulares y tomando cada uno sus propios riesgos. Todo ocurre en un espacio a diferentes niveles que permite que los artistas evolucionen, suban, bajen, caigan o se deslicen mientras el caballo y los pájaros se mueven libremente por la escena.

Como es habitual, Baró d’evel vuelve a colaborar en esta ocasión con María Muñoz y Pep Ramis, integrantes de la compañía de danza Mal Pelo, pero también con la autora y dramaturga Barbara Métais-Chastanier.

Duración:
100 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 7

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

L’equilibri i la dualitat de les coses

La companyia francocatalana Baró d'Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta Falaise, la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise.

Falaise va obrir temporada a Montjuïc el setembre del 2019. En aquella ocasió, de la mateixa manera que ara, les entrades es van exhaurir de seguida, i no vaig tenir l'oportunitat d'anar-la a veure. Per sort aquesta vegada sí que vaig aconseguir les entrades.

Novament, es tracta d'una proposta de circ molt poc convencional, d'una bellesa hipnòtica i visual brutal, tot i que la foscor i el negre és el que predomina durant tot l'espectacle.

La posada en escena i l'escenografia de Lluc Castells continua apostant pels tons negres i blancs. En realitat l'escenografia és una gran metàfora del món. Els espectadors el que veiem davant nostre és un món en ruïnes, un món en perpètua desconstrucció, i uns personatges que lluiten, que estan en continu moviment: pugen, baixen, s'arrosseguen, cauen i s'aixequen; personatges que reneixen, que es despullen, que estimen, riuen, viuen... que busquen ser lliures, feliços i que trenquen amb les carcasses que els oprimeix.

L'equip artístic de Falaise en aquesta ocasió és molt més nombrosa: vuit artistes de diferents disciplines Lucia Bocanegra, Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Oriol Pla, Julian Sicard, Martí Soler, Guillermo Weickert, Txapakan i uns quants coloms.

També hi ha més humor i escenes memorables, com la d'en Blai Mateu cantant, els comentaris de Guillemo Weickert, la conversa entre la Camille i Txapakan, la banda tocant en directe passejant-se entre el públic, la coreografia del petó, la interacció dels coloms, l'escena del trencament dels vestits de guix, escoltar la magnífica veu de la Camille cantant líric, la conversa entre en Blai i l'Oriol Pla, el ball de Weickert amb els coloms, o l'escena on en Blai utilitza la cua de Txapakan com a perruca.

Falaise és poesia escènica, moviment i circ contemporani amb fortes connexions amb altres disciplines artístiques. És un encreuament i combinació d'acrobàcies, equilibris, salts espectaculars, moviment, escalada, contorsionisme, comèdia, dansa, música, veu, teatre i arts plàstiques en general, però amb una particularitat, i és que també hi ha la presència d'animals en escena (coloms i un cavall blanc), que des del respecte i el bon tracte, col·laboren i interactuen amb els artistes, oferir-nos un espectacle màgic, poètic amb un gran component oníric i metafòric.

Falaise és poesia visual, moviment, situacions absurdes, plenes d'humor, màgia i poesia. És denúncia i transgressió. És l'espai on els cossos es busquen, es perden, es troben, es fragmenten i es recomponen. És la recerca constant de la simplicitat i l'absurditat per arribar a la realitat i fer-nos reflexionar.
Reflexionar sobre que no tot és blanc o negre i que malgrat que el nostre hàbitat s'esfondri hem de continuar lluitant.

09/12/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Poètica de la destrucció. Pura honestedat.

Em trauria el barret si no m'hagués tret ja la mandíbula, que em va quedar desencaixada davant la poètica arrasadora de Baró d'Evel. I trobo que arrasar és un verb més que just per descriure el que fa aquesta colla d'artistes de primer nivell. Passen com un tsunami per les teves entranyes.

El seu univers particular, fosc, distòpic i apocalíptic, està ple de personatges extrems que caminen al marge de la societat, com si passegessin per la vora del penya-segat que dóna nom a l'espectacle. Tot és deliciosament fràgil. Com a la vida hi ha gent que hi entra i s'obre pas a hòsties. Gent que cau del punt més alt, repetides vegades. Gent que viu en un petó etern o que lluita per tenir-se en peu. Malgrat la destrucció que ho envolta tot, sempre mostren un punt de llum o una petita escletxa per on escapar, per on construir un nou món. El moviment no deixa de transformar-se.

Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias s'acompanyen d'una sobrenatural troupe d'acròbates, clowns, ballarins i músics... i uns membres molt especials: el cavall i els coloms. L'amor, l'art i la naturalitat amb què fan acte de presència a escena justifiquen amb escreix les reticències que poden despertar la presència d'animals en un espectacle. Però s'hi integren, et miren als ulls i t'arrenquen la llàgrima. Són part essencial d'aquesta bogeria poètica, plàstica, visual i emocionant. Sense trucs ni xarxes, tot a Falaise és pura honestedat.

05/10/2019
Bàrbara Martín
Teatre Barcelona

«160 kilòmetres per hora entre penya-segats i sense cinturó»

Falaise significa penya-segat.
Baró d'Evel porta 19 anys obrint les portes del seu imaginari amb una transparència que espanta.
Arriscats i amb una posada en escena que boireja i s'infiltra al teu cap amb la primera respiració lenta de Guillermo Weickert.

Falaise és un viatge a 160 kilòmetres per hora entre penya-segats i sense cinturó. De tant en tant s'atura i pots veure el paisatge.
I veus a 8 intèrprets que es mouen en esbart amb un control de grup insistent i emocionant que deixa entreveure la feina de Mal Pelo.

Gairebé dues hores de salts al buit, de bellesa reposada, de preguntes sense resposta, de música que sona lluny i algú la balla. De pintures antigues i abraçades eternes. Un parar el temps per recordar aquella escena de Pepping Tom a Le Salon.

I ja ho sabem que la vida és bonica però que si miréssim avall, ens marejaríem.
I què?
Ells s'hi tiren

05/10/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Belleza en expansión

Después de impresionarnos con la belleza de su anterior espectáculo, Baró d’Evel tenía el listón muy alto. Afortunadamente, la compañía ha gestionado muy bien la presión de las expectativas y ha sabido ofrecer lo que sería una continuación de lo que habían creado en Là a la altura de las circunstancias. De este modo, Falaise se plantea, más que como una secuela, como una expansión, un nuevo conjunto de historias que comparten el mismo universo postapocalíptico en blanco y negro y unas reglas visuales muy similares. Más grande y ambicioso, el montaje conserva la poética sublime y la ejecución técnica impecable habituales de la compañía, demostrando, nuevamente, un gusto exquisito para la puesta en escena. Como novedad, tenemos más actores, más personajes, más animales… y también pinceladas de sentido del humor. A pesar de su espíritu clownesco, quizás estas escenas son la parte que menos funciona de toda la propuesta, rompiendo su magia para adoptar un tono más llano que parece no encajar del todo. En cualquier caso, la fuerza del conjunto es innegable, dotando de emoción y profundidad cada detalle de la pieza. Personajes que nacen de las paredes en esta peculiar mezcla de danza, circo y teatro siguen construyendo una experiencia única de gran calado existencial y un verdadero placer para los sentidos y las emociones del público. En comparación, se ha perdido algo de sencillez, intimidad y delicadeza pero, en muchos otros sentidos, ha ido a más y está muy bien que así sea.

01/08/2019
Victòria Oliveros Layola

Vuit artistes en escena en constant suma. La felicísima combinació de circ, teatre, dansa, acrobàcia, doma, música i escenografia ens produeix un impacte extraordinari i seguim la representació entre la sorpresa, la felicitat, el riure i una sort d’estranya i dolça malenconia que tenyeix tot el espectacle. Magnífic espectacle de Baró d’Evel. Ningú que estimi el teatre hauria de perdre-se’l. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/10/04/falaise/

06/10/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La gente que me conoce sabe que no me gusta arriesgar. Me gusta el teatro y me cuesta abrirme a nuevas disciplinas.
Personalmente no hubiera comprado la entrada para este Falaise porque no cuadra con lo que yo suelo ver.
El éxito que tuvo en el Grec, recomendaciones de amigos y el hecho de dar una oportunidad a la nueva programación del Lliure hizo que me animara.
Y qué decir…
Pues que nunca antes había visto lo que he visto hoy.
Un espectáculo de danza, de acrobacias, de circo, con humor, con música, con palomas que sobrevuelan la platea, un caballo maravilloso que interactua con los intérpretes…
Números impresionantes que me han dejado con la boca abierta.
Salgo encantado!
Por poner una pega… le daria un tijeretazo de 15 minutos para no hacer tan larga la obra.
Por lo demás… Id a verla! Es único!

26/09/2019
Josep OS

Demà dimecres el Grec arriba al final i ahir la companyia franco-catalana Baró d’evel ens va obsequiar al Lliure amb aquesta joia que difícilment oblidarem. Amb una impressionant i impactant escenografia de Lluc Castells i que és el pes que suporta tot l’espectacle, ens parla del buit, aquest buit del qual tots hem de llançar-nos, aixecar-nos i seguir endavant, i ho fan amb dansa, música i circ. En la dansa 8 artistes que tant a nivell individual com grupal i utilitzant el llenguatge corporal del moviment recreen una coreografies magníficament coordinades, convulsions incloses. Pel que fa a la música, fantàstica tant els temes enregistrats com els que en viu interpreten. I la part que tracta de circ dóna la sensació que tenen la llibertat individual, en no tractar-se d’equilibris conjunts, d’executar-a la seva manera i encara que es tracti de salts, tombarelles i altres comporten més dificultat que que la majoria d’acrobàcies que estem acostumats a veure en els circs. Humor la major part absurd, però molt molt divertit. La part poètica està present pràcticament en tot l’espectacle però recobra moments idíl·lics quan el cavall blanc surt a escena i amb un ensinistrament insuperable es converteix en un artista més. En aquest punt vull ressaltar l’escena quan els 8 artistes estan interpretant una coreografia i el cavall va fent els mateixos passos que els actors, extraordinari. El mateix passa amb els coloms blancs que obeeixen, volen i es posen on se’ls indica creant moments de gran tendresa. Mai faig comparacions però en aquest cas si vull dir que aquest espectacle no té res però res a envejar al que fa uns dies vam veure al Palau de la Música per la companyia australiana. Extraordinari, sublim i no cal dir que un IMPRESCINDIBLE, que es podrà veure del 25/9 al 13/10 al Lliure. Us consell, si aneu (jo ho faria) compreu localitats a partir de la fila 5 ja que les primeres files queden per sota de l’escenari, jo estava a la fila 6 i perfecte. Llarguíssims aplaudiments més que merescuts.amb tota la platea dempeus.

30/07/2019