Pere Riera, autor i director de Barcelona, diu: «aquesta obra vol ser un acte de sentit reconeixement a tots aquells que van viure i somriure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells tres anys de ràbia». Doncs vull donar fe que aconsegueix ser-ho. I ho fa d’una forma magnífica, amb molt d’ofici a tots els nivells, des del text a les interpretacions. Tot això recolzat per una producció potent que permet -entre altres- recrear amb realisme l’interior d’una casa benestant d’aquella Barcelona cruelment bombardejada pels feixistes. El resultat connecta emocionalment amb el públic de principi a fi: deixa anar algun somriure amb el començament costumista, serra les dents a mesura que enfila el drama i treu discretament el mocador per eixugar la llàgrima que s’escapa quan arriba el desenllaç. Al final, la platea en peu.
¡Enlace copiado!