Ens situem dintre dels bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938, entre el 16 i 18 part de l’aviació italiana i alemanya des de les seves bases de Mallorca van causar entre 880 i 1.300 morts entre la població civil.
Ens situem amb 3 actes diferents. Desenvolupat durant un sol dia (matí, tarda i nit del març del 38).
Amb una escenografia magnífica, que ens situa en una casa modernista de Barcelona, amb un piano (part essencial de la última part de l’obra) i donant a entendre que estem davant la societat burgesa de Barcelona.
Dintre d’aquest marc ens situem en dues trames, la de dues amigues que es retroben i els punt de vista dels ciutadans que es troben en un bàndol o l’altre, i amb diferents opcions contraposades.
Amb una història de llàgrima emocional (en la primera part) i llàgrima sentimental (en la segona part); Pere Riera ens fa deixar algun somriure amb les frases i rèpliques que Míriam Iscla ens deixa caure durant l’obra.