Qui no coneix l’obra mestra de Txaikovski “El llag dels cignes”?, una de las peces més coreografiada i versionada de tots els temps, des de la seva estrena el 4 de març de 1877.
El llag dels cignes és la historia de l’amor impossible entre el príncep Siegfried i Odette, basada en el conte alemany “El vel robat” de Johann Karl August Musäus.
Es tracta d’un clàssic del ballet escrit en quatre actes ( “El jardí del castell del príncep Sigfrido”, “La riba del llac”, “El gran saló del castell del príncep Sigrido” i “La riba del llac”), dirigit en aquesta ocasió per Timur Fayziev, fundador i director del Ballet de Moscú.
El Ballet de Moscú és una companyia amb una gran tècnica, sinònim de tradició i excel·lència acadèmica, on es pot apreciar l’alt nivell de treball en equip, on la disciplina, el sacrifici i el rigor són la base fonamental d’aquests ballarins; uns ballarins que aconsegueixen comunicar amb el públic i captivar-lo des d’un bon principi fins que cau el teló.
Podreu veure ballarins que a més a més de ballar, interpreten. Els seus moviments són perfectes i del tot sincronitzats durant tota la representació. La ballarina Cristina Terentiev està en tot moment espectacular, tan de cigne blanc, com de negre. Els equilibris i piruetes de P. Raykov en el seu paper del bufó són impressionants. Un elegant i excepcional Alexei Terentiev ens deixava impressionats amb els seus girs encadenats a través de l’escenari , el batut de peus, o els cabriolés.
I si parlem de bellesa escènica…; quan les ballarines comparteixen escenari amb el cos de ball al complert, el resultat és encara més espectacular !!!
Impressionant i meravellós el pas de quatre en el segon acte amb “la dansa dels petits cignes”.
La veritat és que he tingut la gran sort de poder veure “El llac dels cignes” en diverses ocasions, i en diversos teatres. Recordo la primera vegada, va ser al Barcelona Teatre Musical, en una versió de patinatge sobre gel realment espectacular. L’any 2008 vam anar al Teatre Apolo , aquesta va estat la pitjor representació que he vist d’aquest clàssic!!!. La del Liceu amb la Royal Ballet de Londres va ser impressionant!!!.
En aquesta ocasió haig de reconèixer que he sortit molt sorpresa del Tívoli, la veritat és que no les tenia totes, però haig de reconèixer que em va encantar; després de la del Liceu és la millor versió que he vist fins al dia d’avui.
Al final forts aplaudiments d’un públic satisfet.
Feu-me cas i no us la perdeu!!!!
Molt, molt recomanable!!!