Seduïts, bocabadats, hipnotitzats, entusiasmats …. i més …
Així vam sortir diumenge del Mercat de les Flors amb aquesta proposta escènica que ha fet d’obertura de la 7a edició del Festival Sâlmon. Marlene Monteiro Freitas ens ha ofert BACANTS-PRELUDI PER A UNA PURGA, peça guanyadora del Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2018.
Una proposta que ha estat definida com a excessiva, abrusadora, versàtil, orgiàstica, eixordadora …. i mes ….
Una explosió escènica on la creadora revisa les diferències entre l’apol·lini/racional i el dionisíac/visceral per a intentar crear una catarsi en l’ànima de cada espectador. Una bacanal desbocada a mig camí entre un carnaval i una festa amb ritmes que van del blues a la samba i dels ritmes llatins als afroamericans.
Segons comenta la coreògrafa, es tracta d’una proposta on la música convida a ballar els ballarins, però els seus cossos entren en contradicció entre la bellesa i harmonia d’Apol·lo i la part salvatge de Dionís. I s’estableix una lluita entre l’ordre i la racionalitat d’una banda i la irracionalitat i l’èxtasi per una altra, generant dins i fora de l’escenari imatges exuberants inspirades en els carnestoltes de Cap Verd i en la mitologia.
Els cinc trompetistes completen l’espai musical amb la banda sonora, però no es limiten a tocar la trompeta sinó que formen part de tota la proposta, desfilant o intervenint amb la veu o convertint les trompetes en altres objectes indefinits. En molts moments la música eleva el to i es converteix en hipnòtica.
Una escena plena de faristols, molts faristols que durant l’espectacle tindran diverses funcions: màquines d’escriure, fusells, instruments musicals, joguina eròtica, …..
Un espectacle on no hi ha un moment de pausa, en continuo moviment els ballarins, els músics, els objectes …… En un moment de “pausa” un extracte del documental de Kazuo Hara on veiem una dona parint sense cap mena d’ajut.
I tot culmina de forma apoteòsica amb el Bolero de Ravel que trasllada la catarsi al pati de butaques . Han passat dues hores i quinze minuts sense adonar-nos. Senzillament genial.
Feia molt de temps que no gaudíem tant amb una proposta de dansa, i és que creiem que sobrepassa amb escreix aquest àmbit, per fusionar amb el teatre, la mímica, la música, l’esclat de colors, la performance… per esdevenir l’espectacle «total«, que engloba bona part de les Arts Escèniques.
És una d’aquelles poques propostes que t’agradaria remarcar especialment, potser amb mes «cargols» dels cinc que atorguem a la nostra màxima valoració.
Meravellós !!!
Si voleu veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
