Parlem de sentiments, parlem de la mort

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers
05/02/2020

Torna el tema de la mort en el cicle de La Sala Beckett.És un projecte de teatre documental d’Àlex Rigola que m’ha agradat més que l’altre obra del mateix cicle. Aquest cop toca preparar-se per emocionar-se des de l’inici a final de l’obra.

Al sortir, em vaig preguntar com és per l’Alba Pujol presentar aquest paper tan personal un dia i l’altre, recordant la mort del seu pare. Però hem de pensar que al parlar-ne, trobem que és més fàcil quan arriba aquest moment.

La proposta és senzilla, ja que tenim una taula i una projecció de temes, frases, paraules i unes projeccions. També em va cridar l’atenció una planta (petita palmera) a un costat de l’escenari. Creia que trobariem algun moment (amb la il·luminació o per algun moviment) representaria quelcom. Però aquesta ‘inicial’ sencilleza és més que suficient per emocionar-nos durant tota l’obra.

Amb les ganes i la il·lusió de treure els tabus, ens proposen parlar de la mort. Sense cap mena d’esperitualitat, sense ser una llicó o acompanyat el dol dels que queden. El que hem vist, és d’una forma molt natural com assumim aquest nou estat sense caure en el sentimentalisme.

Parlem de la mort sense cap feblesa, això és un dels motius que m’ha agradat aquesta proposta. Tot i tenir-la molt present a vegades no en parlem fins el moment exacte en que ens acomiadem. Parlem de què queda. Aquell moment en què veiem que els projectes de futur queden trencats. El record és el que queda, però també les ganes d’estimar i de perdonar i veure el sentit de les coses.

He sortit del teatre amb un raig d’esperança, en què aquest tema es tracta amb naturalitat. I així ho hem fet a l’hora de sortir del teatre. Tot i que les morts que hem comentat no s’ha produït per culpa d’una malaltia sinó per les ganes (a vegades dures) de voler deixar-ho tot i trobar-te amb la mort.

Esperò amb ganes la següent proposta que parli de la mort, ja que això me’n recorda que existeixo. La tinc a tocar i no la volem ignorar. No parlar-ne no vol dir que no vindrà.

Podeu veure la resta de l’opinió en el següent enllaç.

← Volver a Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers

¡Enlace copiado!