Una opinión de Ivan Andrade
Ivan Andrade

Ànsia (Crave)

Ànsia (Crave) → Sala Atrium

14/03/2019

Suite de l’angoixa per a violí sol

Sarah Kane fou una dramaturga londinenca, nascuda a principis del 70, que no va arribar a veure mai el nou mil·leni. Escriptora de culte al Regne Unit, la seva curta però intensa obra transita, de la forma més poètica, pels llocs més inhòspits: l’anorexia, les addiccions, la violència, l’abús o el suïcidi. Va ser aquesta la manera amb la que va acabar amb la seva vida, amb 28 anys acabats de fer, quedant-se a les portes del famós club dels 27; el tràgic grup d’artistes —Winehouse, Cobain, Hendrix, Joplin— que moren a aquesta edat, la majoria, també per suïcidi.

Ànsia és un collage d’històries, o bé un prisma de vivències que no pertanyen a cap història, o que pertanyen, en realitat, a totes les històries. És això: les històries de la humanitat —les més fosques i incòmodes— ficades dins d’una coctelera, amb uns quants glaçons calents, tot ben sacsejat. El resultat: un còctel fumejant, d’infinits sabors, difícil de catalogar, difícil d’empassar. Tanmateix, interessant, captivador. Obsessiu.

El treball de direcció és excel·lent, com també ho és el disseny escènic, amb un violinista en directe que pren un pes molt important a l’hora de mantenir la tensió i l’atenció quan, de tant en tant, el cap s’escapa de tanta ansietat, densitat i intensitat, textual i interpretativa.

Perquè també cal destacar, per damunt de tot, la fantàstica feina que fan tots i cadascun dels quatre intèrprets que, a més de recordar un text de cues impossibles, dit amb claredat, precisió i ritme, són també capaços de sostenir uns personatges polièdrics, que transiten magistralment, en constant equilibrisme, pel calidoscopi emocional que proposa l’obra. I ho fan de manera consistent, gens literal, tant a nivell coral com de forma individual.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

A partir de 12,00€

Comprar Entradas

Ànsia (Crave)

Ànsia (Crave)

En Ànsia (Crave) cuatro voces se interrogan, se acusan y se buscan entre sí, como erizos en busca de calor. Cuatro monólogos entremezclados reverberan como un eco de cada uno, esperando desesperadamente una respuesta.

‘What shall I do now? What shall I do?

I shall rush out as I am, and walk the street

With my hair down, so. What shall we do tomorrow?

What shall we ever do?’

Recordando a The Waste Land, de T. S. Eliot, cuatro voces se escuchan, se acusan, se interrogan y se cuestionan entre sí. Cuatro monólogos entremezclados reverberan como un eco de cada uno, esperando desesperadamente una respuesta.

Una respuesta que no llega.

A, B, C y M parecen comunicarse como si fueran una sola voz que surge salvaje desde la oscuridad, como un monstruo incomprendido y solitario que pide amor desde el centro del mundo sin que su queja sea escuchada.

Abandonados a su suerte, en un mundo en ruinas, estas cuatro voces luchan contra sus miedos y el dolor que los persigue cuando entran en contacto con la realidad.

Sábado 16 de marzo. Coloquio al terminar la función 'Mente abierta' organizado por recomana.

Viernes 22. Coloquio al terminar la función con Marta Tirado* (del equipo de Blasted del TNC)

Marta Tirado, Graduada en Dirección escénica y Dramaturgia (Institut del Teatre) y miembro del grupo de investigación de la UB “ContemporaryBritish Theatre Barcelona” (CBTBarcelona). Actualmente escribe una tesis sobre la dimensión ética del teatro de Sarah Kane, dirigida por Mireia Aragay. En su trabajo de máster ya analizó Crave (Ansia) desde una perspectiva poética. Recientemente ha sido ayudante de dirección en Blasted (Rebentats) (dir.Alícia Gorina,  TNC).

Domingo 24. Coloquio Evangelion + Ánsia (Crave) con Alex Pler* y Loredana Volpe

Hablaremos sobre la influencia del anime Evangelion en el espectáculo Ánsia (Crave) con el librero de Haiku y especialista en Japón, Alex Pler y con la directora del montaje.

Alex Pler, Librero de la librería Haiku de Barcelona especializada en literatura y cultura japonesa. Autor de: La noche nos alumbrará (2014), El mar llegaba hasta aquí (2015) y El amor desordenado (2016).

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Vídeo

Fotos

Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    12345

    La obra más abstracta, metaliteraria e incruenta de Sarah Kane. Los actores están magníficos, y el violín le pone un punto de vis cómica. Difícil, pero muy recomendable.

    19/03/2019