Diuen que la informació és poder. I en el cas d’Angle mort, la comèdia de Roc Esquis i Sergi Belbel, aquesta afirmació és més certa que mai. Aquí, és l’espectador on està desinformat i on ha de deduir o fins i tot malinterpretar el que està passant sobre l’escenari. I què és aleshores el que passa? L’Andreu vol acomiadar alguna de les 3 persones del seu equip i les 3 volem conservar la seva feina. El conflicte doncs està servit. No obstant, res és el que sembla i els interessos ocults i personals dels protagonistes faran gravitar les seves accions cap a un costat o altra. Angle mort és una obra original com poques i exigent com poquíssimes. Original en la seva forma i exigent en la coordinació física-mímica-textual entre els 4 actors que realitzen una tasca clau no apta per amateurs ni aficionats. Recordant el clàssic Per davant i pel darrera, l’obra es representa dues vegades: en la primera s’exposa una part del text, interpretada dintre el despatx de l’Andreu, i en la segona l’altra, a la sala d’espera, on confabulen els empleats. I entremig, tenim els angles morts, l’entramat que es va resolvent amb un fil conductor hilarant i una intel·ligent dosificació de la informació per mantenir l’espectador atent.
.