Àngels a Amèrica

29/10/2018

Una barreja de comèdia, humor negre i quelcom sobrenatural

Quan va sortir la programació del Lliure, “Àngels a Amèrica” va ser una de les primeres propostes que vaig seleccionar d’anar a veure. No me la volia perdre, en tenia moltes ganes tot i que no he vist cap de les versions que s’han estrenat durant tots aquests anys (sèries, teatre,…).

“Àngels a Amèrica” és una obra de teatre del dramaturg i guionista nord-americà Tony Kushner. Està dividida en dues parts: “S’acosta el mil·lenni” i “Perestroika”. L’obra original te una durada aproximada d’unes set hores, la versió que es pot veure al Teatre Lliure ha estat reduïda a unes quatre hores.

Penseu que el que llegireu és la recomanació d’algú que no ha vist, ni llegit cap versió d’aquesta obra,  per tant el que he escrit es basa principalment en opinar sobre el que vaig sentir, el que em va transmetre aquest muntatge, el que m’ha mancat i el que no he acabat d’entendre.

La primera part “S’acosta el mil·lenni” em va agradar moltíssim, la segona “Perestroika” , molt més farcida de simbolismes i escenes del tot surrealistes, em va costar molt més d’entendre. Em va costar d’entendre, perquè, segons la opinió d’un bon amic, que ha llegit el llibre, ha vist la sèrie i ha vist l’obra, l’adaptació de l’obra i la retallada que fa l’Albert Arribas han estat la causa de que moltes de les escenes de l’obra i l’evolució d’alguns dels personatges, jo no les acabés d’entendre.

I és que jo em pregunto…,en quin moment i perquè la mare d’en Joe Pitt canvia la seva actitud envers al principi?

 I posats a fer una obra maratoniana, perquè aquesta retallada?

I perquè el paper de Belize, amb tanta importància dins de l’obra i escènicament ,no l’ha interpretat un actor negre?

Hi havia necessitat que el personatge de Harper Pitt fos tan exageradament còmic en algunes escenes?

Punts a millorar : Més fluïdesa entre escenes. Millorar el to i la projecció de les veus d’alguns actors. Deixar una mica de banda l’humor i no banalitzar amb un tema tan seriós com és el de la Sida.

Punts a destacar: El tema principal (la malaltia, les seves conseqüències i de com cadascun afronta la seva sexualitat)  i els subtemes que l’envolten (política, església i societat). Una posada en escena magnífica. Una escenografia molt ben adaptada a les exigències de l’autor. Que tots els actors principals representin a un o més d’un personatges secundaris. El joc de gèneres entre femení i masculí, indistintament del sexe que representen. Destacar la frescor i el gran treball interpretatiu dels integrants de la Kompanyia Lliure, i les incommensurables actuacions de Pere Arquillué en el paper de Roy Cohn (un personatge real) , Vicky Peña en el paper de Hannah Pitt i Joan Amargós en el paper de Prior Walter.

Tot i que el missatge final de l’obra és esperançador i ple d’optimisme (Prior Walter segueix viu,  aconsegueix conviure amb la Sida), és evident que encara falta molt camí a recórrer. Perquè encara que creiem que avui en dia el tema de la Sida està controlat, malauradament segueix sent un dels problemes més greus dins de la salut pública en molts països del món.

****/***


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Àngels a Amèrica

Àngels a Amèrica

La pieza más famosa de Tony Kushner cumple veinte y cinco años y el Teatre Lliure lleva a escena Las dos partes del díptico: S’acosta el mil·lenni y Perestroika. Àngels a Amèrica propone una mirada actual de la peste del siglo XX en la era Reagan, el VIH, con dirección de David Selvas. Funciones alternas y el sábado, maratón!

Sinopsis

Àngels a Amèrica sitúa su acción en 1985, un momento en el que Ronald Reagan es el presidente de los Estados Unidos y una década en la que se da a conocer ampliamente la existencia del virus del VIH. La obra de Tony Kushner Angels in America: a Gay Fantasia on National Themes fue reconocida con un Premio Pulitzer en 1992.

S’acosta el mil·lenni
Estamos a los inicios de la epidemia del Sida en los EUA, bajo el mandato neoliberal de Ronald Reagan. Los enfermos qie la sufren se enfrentan al tabú y al estigma de una nueva peste, en todos los aspectos de su vida.

Perestroika
La epidemia ha progresado pero algo de luz parece ser capaz de iluminar el infierno. La enfermedad  modifica el entorno y tal vez solo debemos volver a creer en la posibilidad de progreso de la Humanidad. Sin embargo, precisamos más vida.

Ambas partes de Àngels a Amèrica son correlativas, pero Perestroika puede ser vista antes o sin haber visto S’acosta el mil·lenni.

Datos útils

Duración aproximada

S’acosta el mil·lenni 2h. 10’ sin pausa
Perestroika 2h. 10’ sin pausa

Perestroika, la segunda parte del díptico, contará con un resumen de la primera parte, S’acosta el mil·lenni, al inicio de la función.

Sobretítulos en castellano e inglés los sábados a partir del 3/11. El 10/11, sólo en inglés

  • 4/11 coloquio con la compañía después de la función. Emissión ¡EN DIRECTO! a partir de las 20:30h. aprox.
  • 10/11 función accesible de ambas partes, S’acosta el mil·lenni i Perestroika, para personas con discapacidad auditiva y/o visual
  • 20/11 función solidaria con la Fundació Lluita contra la Sida
  • 21/11 a las 19h.  Àgora Lliure para Institutos con el Dr. Bonaventura Clotet, presidente de la Fundació Lluita contra la Sida, jefe del Servei de Malalties Infecioses del Hospital Germans Trias i Pujol y codirector del proyecto HIVACAT de investigación de la vacuna de la Sida. Emisión ¡EN DIRECTO!

Vídeo

Fotos + fotos

Àngels a AmèricaÀngels a AmèricaÀngels a AmèricaÀngels a AmèricaÀngels a Amèrica

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Toni Riba
    Toni Riba
    12345

    Resposta a Miquel Gascón:

    No pensava valorar aquesta peça, que ja està sobrevalorada. Només vull respondre a la ressenya de Miquel Gascón, que, quan diu:

    “Sembla que alguns sectors de la “cultura” tenen interès en carregar les tintes en tot allò que fa referència a la programació que Lluís Pasqual va dissenyar pel Teatre Lliure. Per nosaltres aquest jove actor, Quim Avila, interpreta magníficament el seu paper de Drag Queen que és infermer professional, i a nosaltres ens importa ben poc el color de la seva pell.”.

    Evidentment ningú posa en dubte la interpretació de Quim Àvila a causa de la polèmica que s’ha generat. És evident que puc crear propostes on transgredeixo el color de la pell dels personatges, com van fer Les Antoniettes amb el seu Othello.

    D’entrada, però, hem de veure que les dues companyies no són equiparables. Una és una proposta escènica privada i l’altra s’ha nodrit de les inversions públiques en tots i cada un dels seus processos. Però a més, en l’Otello no es va fer cap casting, no així en la producció del Lliure, on no tots els intèrprets són de la companyia. Després podríem entrar a parlar que en l’obra de Les Antonietes no s’explora el tema racial i, que en canvi, a la del Lliure forma part important del que s’explica, però deixe-m’ho a banda i centrem-nos en allò important:

    1. El problema no és Àngels d’Amèrica, el problema és tota la resta. A Catalunya, mai s’ha vist un Hamlet, un Romeu o una Julieta, una Nora, un Èdip, una Electra,… de color negres. A la Beckett sí! La noia adoptada era de color perquè ho posava al guió, però segurament no posava que els pares, o l’avi, haguessin de ser blancs. Probablement el Sr. Broggi no es planteja si el seu Èdip (o els altres personatges) els ha de fer un personatge blanc o negre, ja sap que ha de ser blanc i mira que dubto que Sòfocles ho poses al text, això. També penso que la manca de costum faria molt possible que els espectadors quedessin en xoc en veure un Cyrano negre. I estic ben segur que si un personatge de “Pel davant i pel darrera” fos de color (sembla que l’autor es va molestar a explicitar-ho al text, que havien de ser blancs) alguna brometa sobre la seva pell apareixeria de forma recurrent per assegurar-nos que és negre durant l’espectacle.

    “És que no quedaria bé”, “seria anacrònic”,… són els motius que sovintegen les sales (o bars) on es decideixen molts càstings. Sembla que no hi ha problema en posar matrimonis que es porten 30 o 40 anys de diferència, o personatges negres encarnats per personatges blancs. El problema, senyor Gascón, no és que el personatges el faci un blanc, és que no hi ha personatges pels negres i per un que hi ha, fa mal que no es respecti.

    2. L’autocrítica no fa mal, senyors. Ens podem equivocar pensant que el que fem és el millor i després reflexionar i veure que ens hem equivocat. No hi ha només conspiracions que intenten fer caure el règim del senyor Pasqual (del que, en privat, se’n diuen moltes coses com dels correus electrònics enviats per les èlits polítiques demanant manifestacions públiques en la seva defensa), sinó que hi ha gent que es manifesta perquè pensa que el què diu farà més bé que no pas mal. Potser ens hem de seure i pensar en la situació dels altres. D’aquesta manera creixerem conjuntament.

    24/11/2018
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Despedimos con tristeza a la Kompanyia del Lliure. Pero nos despedimos por la puerta grande puesto que han demostrado que en todas sus producciones han estado a la altura. Y esta no ha sido una excepción.
    Esta gran obra de la dramaturgia norteamericana sobre los estragos que la religión, la política y el SIDA producían a la comunidad gay de la NY de los años 80 me ha encantado!!
    Dividida en 2 partes (la cual cosa es de agradecer para no acabar en el tedio) nos cuentan las vicisitudes de los personajes destacando a un gran Arquillué que me ha sorprendido muy gratamente.
    Una escenografía de quita y pon, grandes efectos (sobretodo esos momentos “Angel” que me han flipado) y una banda sonora que recoge muchas míticas canciones de la cultura pop redondean esta gran producción que está llamada a ser una de las imperdibles de la temporada.
    Por poner una pega indicar que me molestaba bastante ver a los técnicos pasear todo el rato por el fondo y los laterales del escenario. Te hacían salir de la historia y básicamente creo que se podría haber evitado.
    No os la perdáis. La vais a disfrutar!

    15/11/2018
  • julia
    12345

    En aquesta obra, un actor blanc fa de personatge negre perquè el director no va voler fer un càsting, considerant que cap actor negre podria fer-ho prou bé. (Així ho va dir ell mateix en una entrevista a catalunya ràdio). Els actors i actrius negres ho han reivindicat en el següent video:

    https://www.youtube.com/watch?v=ilUZOe4_kM4&feature=youtu.be

    Tant el teatre lliure com el director de l’obra, David Selvas, s’han intentat excusar amb diferents arguments, com ara que l’obra només la podia fer la companyia. En canvi, si que han contractat altres actors externs per a altres personatges, com Pere Arquillué.

    No pot ser que a ple 2018 seguim tenint un teatre tant retrògrada i racista. El teatre ha de representar la societat on vivim!!

    08/11/2018
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    De la primera part vaig sortir tan decebut que em vaig plantejar no anar a la segona però com que no m’agrada llençar la tovallola hi vaig anar i me n’alegro perquè em va semblar molt millor que la primera. De S´ acosta el mil-lenni no em va agradar pràcticament res, ni la posada escena amb aquells cubs que segons on estaves no es veia (el segon dia ho van solucionar col·locant-los més endavant) ni els crits innecessaris, ni que els actors surtin d’escena i pugin a la fila 14 on no els veus, ni alguna escena que crec que estava feta amb l ùnicá finalitat d’augmentar la morbositat (i no m’escandalitza res perquè he vist coses molt més dures que aquesta), ni tots els efectes, parets que cauen, coses que baixen del sostre etc. i crec que ha primat l’espectacularitat per sobre del text, que ja coneixia i que amb tot el que he dit, l´han destrossat. Em vaig avorrir i s em va fer interminable. La segona part em va agradar molt més, se li dóna al text la importància que requereix, la majoria de coses que abans he dit no passen i crec que si hagués anat només a veure aquesta ´la meva percepció negativa serìa diferent. Dijous aplaudiments els justos, ahir n´hi va haver molts més i fins i tot gent de peu. A la sortida ens vam ajuntar 7 amics teatraires i tots coincidim en la valoració. S´acosta el mil-leni 2* i Perestroika 3*

    27/10/2018

Artículos relacionados

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

30 Juny 2018

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

Leer más... n